Eugenio Pino, el totpoderós exdirector adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia, ha estat condemnat a un any de presó i 7.200 euros de multa arran del cas del pen-drive on suposadament hi havia informació dels virtuals negocis de la família Pujol Ferrusola. La sentència, a la que ha tingut accés El Món, revoca parcialment l’absolució de primera instància i considera que Pino, un dels caps de la policia patriòtica, va cometre un delicte de revelació de secrets, previst i penat a l’article 197.3 del Codi Penal. A més de la condemna d’un any, i la multa, el tribunal li imposa una també un any d’inhabilitació especial pel sufragi passiu així com 2.000 euros de responsabilitat civil.
La resolució, de 39 folis, destaca com “encomiable, per la seva exhaustivitat, l’estudiat examen de les figures penals en joc que fa la sentència d’instància”. És a dir, dóna la raó a l’estratègia jurídica presentada per l’advocat Cristobal Martell que va aprofitar la vista de disseccionar el tipus penal de la revelació de secrets que hauria comès Pino amb el manlleu i posterior lliurament del llapis de memòria.
Una història que ve de lluny
Pino va ser absolt a la secció 23 de l’Audiència Provincial de Madrid, tot i el clatellot del jutge. Aquella resolució va ser prou escandalosa perquè admetia que la policia va obtenir proves sobre els Pujol Ferrusola d’un pendrive sense cap mena de custòdia judicial. Una conducta que el magistrat va concloure que no podia tenir cap retret penal i atorgava certa pàtina de patent de cors a la famosa “policia patriòtica” fomentada per l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz.
La sentència va absoldre tant Eugenio Pino i com a l’inspector en cap Bonifacio Díez “Boni”, -un dels operatius més importants del cas BPA- dels delictes de revelació de secret, fals testimoni i estafa. El cas va néixer arran que els policies van lliurar el 2015 a la UDEF un pendrive amb dades personals reservades i referències als negocis de Jordi Pujol Ferrusola, en Júnior dels Pujol.
Els magistrats van considerar que no es podia condemnar perquè es desconeixia “qui, com i quan va accedir la policia a la ‘vida informàtica’” del primogènit dels Pujol. Així mateix, la sentència que ara es recorre concloïa que tampoc es podia determinar com va arribar aquest pendrive al Director Adjunt Operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia (CNP), el comissari Pino.
Una bona estratègia
L’advocat de Jordi Pujol Ferrusola, Cristóbal Martell, va contratacar l’absolució amb una reflexió jurídica interessant. En primer, terme va admetre que compartia amb la sentència que Pino no podia ser condemnat a la pena de dos anys i mig de presó que sol·licitava inicialment per un delicte de l’article 198 del Codi Penal, sí que ho havia de ser pel que ha considerat el “tronc comú” de la revelació i el descobriment de secrets que determina l’article 197. Un article que sanciona amb fins a dos anys de presó aquesta conducta delictiva.
Per Martell, al igual que el ponent de la sentència mantenia que el pen tenia un origen “bastard”. D’aquí demanés una resolució tècnica del cas, aplicant aquest article 197 i no l’article 198, perquè desapareix un requisit que faria de l’actuació de Pino una conducta delictiva. “Aquí no estem jutjant ni la policia patriòtica ni la guerra de comissaris! No, això és una qüestió molt tècnica del principi de legalitat que cal defensar!, va argüir Martell, per emfatitzar que “l’Estat és més fort, guanya múscul i guanya vigor, quan respectem la legalitat processal”.
5 
2 