Nova decisió del Tribunal Suprem sobre un dels casos de la claveguera de l’Estat quan la Moncloa estava sota control del PP de Mariano Rajoy. La sala penal del Tribunal Suprem ha decidit confirmar la pena de dos anys de presó a Francisco Nicolás Gómez Iglesias, conegut amb el sobrenom de El Pequeño Nicolás, per delicte continuat de falsedat documental, però l’ha absolt d’un delicte d’usurpació de funcions pel qual havia estat condemnat per fer-se passar per un agent del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI).
En una sucosa sentència, de 47 pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, el magistrat ponent Julián Sánchez Melgar, ha convençut els seus companys que tot i que fer-se passar per espia és “reprovable èticament” no és un delicte d’usurpació de funcions. En canvi, conclouen que la condemna per falsificar papers d’altes institucions de l’Estat sí que és un delicte encara que s’al·leguin “deliris de grandesa” o “errades de joventut”.
Els fets que ara ha revisat el Tribunal Suprem es remunten a l’octubre de l’any 2014, quan Nicolás Gómez va intentar cobrar, molt matusserament, 25.000 euros en efectiu en una entitat bancària i el director de l’entitat li va posar entrebancs. Aleshores li va ensenyar documentació amb membrets del CNI i de la Moncloa i va fer veure que parlava amb l’aleshores vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. De fet, a partir d’aquest cas i de les feines que va fer el Pequeño Nicolás, van sortir a la llum algunes de les accions de l’operació Catalunya.
Un escorcoll que va obrir moltes portes
Arran de la denúncia que van interposar contra el Pequeño Nicolás per la seva actuació a l’entitat bancària, va ser detingut quatre dies després i se li va escorcollar el seu domicili. Va ser en aquest escorcoll on se li van confiscar documents amb segells, banderes, dibuixos oficials i capçaleres que ell mateix estampava digitalment, amb aparença d’autenticitat d’alts organismes de l’Estat, com ara la Casa Reial, el govern d’Espanya, el CNI, i, fins i tot, a vegades, amb la signatura simulada del president del govern o el director del CNI.
La causa jutjada a l’Audiència de Madrid va acabar amb una condemna per un delicte d’usurpació de funcions i un altre de falsedat documental i el van absoldre d’un delicte d’estafa. Ara el Suprem ha retocat aquesta condemna, recorreguda pel Pequeño Nicolás, amb la convicció que si bé es va fer passar per agent d’intel·ligència no es pot afirmar que fos una simulació de les funcions d’un càrrec o funcionari públic. “És un comportament gens ètic, i per descomptat, totalment reprotxable des d’una perspectiva d’una suposada legalitat de la seva funció com a agent estatal”, assegura la resolució. Però els magistrats recorden que “el delicte no castiga qui amb la simple intenció d’impressionar un altre crea un escenari que realci la seva imatge davant del que es vol impressionar, que és el que va passar en aquest cas”.
No val l’excusa dels “deliris de grandesa”
El tribunal també fa referència als documents falsos per justificar el manteniment de la condemna. Els més destacats, dos informes de planificació atribuïts a la seva capçalera a l’oficina de la vicepresidència del govern, Sáenz de Santamaría, i a la Casa Reial i la Direcció General de Patrimoni de l’Estat, així com els diversos documents semblants, amb signatura o rúbrica del president del govern fingida, del director del CNI, o la Banca Nacional de Guinea Equatorial.
“Les explicacions del condemnat sobre la confecció, possessió, lliurament o ús d’aquests documents s’esvaeixen per la seva inconsistència o oberta contradicció amb les afirmacions dels testimonis i la naturalesa d’aparença dels documents en qüestió”, afirma la sentència. En la mateixa línia, afegeix que “per si mateixes i perquè el recurrent va continuar sostenint al judici haver col·laborat efectivament amb el CNI, decauen les seves preteses explicacions i la seva justificació en la immaduresa pròpia de la seva joventut, els seus afanys de grandesa o de presumir i cridar l’atenció“. “Res d’això explica que arribés a confeccionar tants documents i tan específics (…), sense pretendre fer-los servir per enganyar o convèncer algú, com efectivament va fer, almenys amb un d’aquells documents”, s’exclama la resolució.
