“Cal fer costat al rei [del Marroc] perquè és l’única manera de sostenir una societat més avançada”. Aquest és un dels arguments claus per mantenir el suport a Mohamed VI del Marroc i la mà dura a la frontera de Melilla i Ceuta per part d’Espanya. Així ho assegurava l’aleshores director adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia espanyol, Eugenio Pino, -màxim responsable uniformat del cos- en una reunió celebrada al seu despatx amb Mark L. Varri, l’enllaç a Espanya de l’FBI, el 28 de maig de 2014, en època del govern de Mariano Rajoy. Una trobada, a la qual El Món n’ha tingut accés, en plena crisi migratòria a Melilla i on participa casualment el llavors director general de la Policia, Ignacio Cosidó. Una conversa que ajuda a entendre l’actual posicionament del govern espanyol amb la tragèdia a la frontera de Melilla.
A la trobada, també hi van participar el comissari d’intel·ligència del Cos Nacional de Policia, José Manuel Villarejo, i un dels membres agregats de l’FBI a l’ambaixada nord-americana a Madrid, que nomenen Michael. La reunió també apunta que el Centre Nacional d’Intel·ligència és qui coordina les accions a la frontera i que si Marroc cau en mans jihadistes, “Espanya haurà d’intervenir militarment”. Pino es lamenta de com els immigrants “desarmen moralment la Guàrdia Civil” i els qualifiquen de “soques vivents” de malalties que ja estaven erradicades. Tot en una trobada on fins i tot admeten que es van emportar al director de la policia francesa als toros.
“Aquests països cal que estiguin sota la bota militar”
Pino ofereix a l’FBI els contactes espanyols als països àrabs que tenen molt bona informació. De fet, insinua que Espanya té més bona informació d’alguns països de l’Àfrica que no pas els serveis d’intel·ligència nord-americans i carreguen contra les “democràcies” en els països àrabs. En aquesta línia Pino recorda la responsabilitat d’Espanya amb el Marroc i el suport que ha de fer al règim del monarca, perquè si el país cau “se’ns complica la vida” i “Espanya haurà d’intervenir militarment”.
Així apunta el problema de les prospeccions de petroli a tocar de Canàries. “Cal fer costat al rei perquè és l’única manera de sostenir una societat més avançada”, assegura Pino. Així mateix critica que la Unió Europea, “que mai funciona com un Estat”, i posa com exemple Turquia que com “que Europa li tanca les portes s’inclina cap a l’altra banda”.
“Vosaltres sou lluny i no coneixeu els àrabs”
La conversa continua comentant la geostratègia africana i aràbiga. Pino qualifica “d’error” el problema de Síria per part dels EUA. “Vosaltres no coneixeu els àrabs” perquè els “nords-americans sou lluny” i sentencia el DAO i raona que més val que “aquests països -els àrabs- estiguin sota la bota militar”. Egipte en seria el paradigma. De fet, debaten sobre el “concepte de democràcia” als països àrabs que qualifiquen de “mentida”.
Marroc, com Veneçuela
Varri s’afegeix a l’argument i recorda els casos de Llatinoamèrica que “requereixen d’un dictador”. Un exemple al que Pino s’hi abona amb fruïció i destaca el cas de Pinochet a Xile que hauria evitat una “dictadura” com altres països sud-americans o el cas de Veneçuela i Cuba. En aquest marc, Pino fa la prospectiva que quan Veneçuela tingui un problema atacarà a Colòmbia. “Com fan tots els dictadors”, argüeix. D’aquesta manera, indica que els dictadors quan tenen problemes busquen un enemic exterior com fa “el rei del Marroc que quan té un problema es dirigeix amb Ceuta i Melilla i, sinó el Sàhara”.
“Desarmen moralment la Guàrdia Civil”
La trobada se celebra just l’endemà d’un intent de pas per la frontera de Melilla d’unes 600 persones. Un tècnic d’Interior entra a la reunió per informar de les darreres unitats. Pino retreu que els que salten la tanca “desarmen moralment la Guàrdia Civil” perquè no poden disparar i és “un problema brutal”. Així mateix fa una passa més enllà alertant que “porten malalties que ja estaven erradicades” com la tuberculosi o la malària. Com exemple, informa dels policies infectats després de participar en operacions d’expulsió. “Els que venen són soques vivents”, subratlla aleshores Villarejo. En aquest marc, remarquen que han comunicat als francesos d’aquest risc perquè després d’Espanya van a França i Bèlgica a més que aquests fets engreixen els “feixismes radicals”.
CNI, immigrants i toros
Enmig de la conversa, entra a la trobada Ignacio Cosidó, director general de la policia, que dona explicacions i demana consell al DAO sobre la gestió de la crisi d’immigrants. Així no només l’indica com han de ser els grups de repatriació ni quines unitats antiavalots han de traslladar a Melilla sinó que estableixen com a interlocutor de la coordinació a “la Casa”, és a dir, el Centre Nacional d’Intel·ligència. També comenten la corrida de toros, que va anar bé “a mitges” perquè només van tallar una orella. Però ja va fer la feina, perquè es tractava de fer content al director de la policia francesa, de visita a Espanya. “L’objectiu es va complir”, sentencia Cosidó.