Tot necessita una estratègia de comunicació i, més un pla com l’Operació Catalunya. De fet, per als creadors de la lluita contra el Procés la pota mediàtica va ser clau. Així es desprèn de la llarga i intensa conversa que van tenir l’aleshores líder del PPC, Alícia Sánchez Camacho, i el comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo, coordinador de la policia patriòtica. Una conversa, a la qual ha tingut accés el Món, registrada dies abans de les eleccions al Parlament del 25 de novembre del 2012 i de les notícies que van aparèixer contra el president i candidat de CiU, Artur Mas, en plena campanya electoral. De fet, tots dos conclouen que acabar amb l’independentisme és una “guerra” i, per fer-ho, comptaven amb una brunete mediàtica preparada per “l’equip” de Villarejo.
El comissari en la conversa enumera els mitjans amb què compten i l’avisa que “l’apretón” serà el dia 12 de novembre des de diverses capçaleres i altres mitjans de Madrid. També destaca que fa gestions per convèncer el Grupo Z per tal que hi participi, a la vista que té el diari El Periódico de Catalunya. També convenen que ni Camacho ni Cospedal parlin ara per ara amb periodistes per donar detalls. Tampoc calia donar gaires detalls de l’operatiu a la llavors delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna. El “pla de treball” de Villarejo sobre l’Operació Catalunya incorporava aquesta estratègia mediàtica. Camacho es comunicarà amb Villarejo fent-se passar per la seva “cosina Josefina”, el nom en clau.
“Una guerra”
La policia patriòtica el sis de novembre del 2012, data de la conversa, ja tenia el convenciment que acabar amb el sobiranisme era una qüestió de tot o res. De fet, ho defineixen com una “guerra”. “Insisteixo, aquesta guerra que farem és per evitar que aquests tipus [els líders sobiranistes], no treguin majoria absoluta”, comenta Villarejo. En aquest marc, el comissari adverteix que el dia 26, l’endemà de les eleccions, “cal seguir currant”. Una idea que Camacho abona perquè albira que si l’independentisme treu majoria absoluta, “Mas començarà” i “acabarem veient declaracions d’independència”. “Espanya se’n va al carajo!”, alerta Sánchez Camacho. Tots dos conclouen que “cal ficar-los a la presó i s’ha acabat la història”.
En aquest marc, Villarejo constata que “cal entendre que a partir del 25 [en referència al 25-N] cal que aquests malandrins no tinguin majoria absoluta però que després del 25 queda tota una guerra”. Així, alerta que “és fonamental per al partit [el PP] persones com tu”, expressió que Camacho replica i matisa amb un “fonamental per a Espanya”. Tal icom ha quedat amb Cospedal, Villarejo li demana que no es cremi. “Tu i jo no ens hem vist!”, acorden el comissari i la diputada.
L’ofensiva mediàtica
Camacho, però, es mostra neguitosa, fins i tot un punt inquieta, perquè veu que la premsa no es fa ressò d’alguns casos de suposades corrupteles de les formacions independentistes, sobretot de CiU. Villarejo, amb mà esquerra, l’asserena. “S’està esperant el moment”, apunta. “Jo crec que el disseny que hem fet i aquestes anotacions les estem bellugant amb els mitjans de comunicació però fora de temes institucionals, per no cremar el partit”, al·lega el comissari. “Jo ja li he dit a María Dolores [Cospedal] que ni tu ni ningú ha de donar aquesta informació nuclear als periodistes sota cap concepte, mai”, sentencia.
A l’actual senadora del PP li sembla bé, però rondina perquè, per exemple, no ha sortit gaire cosa als mitjans sobre Oriol Pujol. Per exemple, a El Mundo. Villarejo torna a calmar els ànims i recorda que hi ha “un tema de pasta” pel mig. Així, destaca que “és molt important tenir publicitat dels mitjans”. “Jo estic collant el Grupo Z perquè té aquí El Periódico, vaig estar amb Miguel Ángel Liso, [director editorial del Grup Z], que conec des de fa molts anys”, detalla. “Intentarem collar-los, però de totes maneres a partir del dilluns 12 comença la canya a Interviú, a l’ABC, El Mundo, i a la ràdio amb Carlos, d’Onda Cero, amb Carlos Herrera, i hi involucraré també Telecinco, conec molt bé Ana Rosa Quintana”, explica. Camacho s’emociona quan li parla d’Ana Rosa. De fet, la líder popular assegura que “estima” la periodista televisiva i Villarejo que “es coneixen des que eren solters”. Villarejo subratlla que “a partir del 12 faran un apretón” i “confia que els mitjans no fallin”. “És que si no trauran majoria absoluta”, afegeix. Es referia als suposats comptes del president Mas que van sortir publicats a El Mundo en la recta final de la campanya.
A la delegada, poca cosa
Un cop ja s’ha acordat l’estratègia mediàtica, Camacho demana si cal informar la delegada del govern espanyol a Catalunya, aleshores Llanos de Luna, ara diputada del PP al Congrés espanyol. “Només cal que li diguis que ens estan ajudant des de Madrid i qualsevol informació ens la pot donar”, proposa el comissari.
Villarejo i Camacho pacten una manera de comunicar-se. La presidenta del PPC es comunicarà per telèfon fix amb el comissari dient que és la “cosina Josefina o María” i preguntarà per en “Manuel”. És el telèfon del seu despatx on estarà de 9 del matí a 9 de la nit. “Josefina-Manuel”, el nom en clau de dos agents operatius contra el Procés.