Argimon: “Si fos partidari de sortir del Govern, doncs no hi seria”

Un dels valors de Junts per Catalunya al Govern, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, no està per aventures. L’endemà que el secretari general de la formació, Jordi Turull, comentés la possibilitat de celebrar una consulta interna sobre si Junts hauria de trencar el Govern amb ERC, Argimon hi ha dit la seva. Ho ha dit sense embuts i amb el seu estil, que tot sovint sembla el corrosiu doctor televisiu Gregory House. “Si fos partidari de sortir del Govern, doncs no hi seria, això està clar”, ha assegurat tot i prevenir que no té el carnet de Junts. “Si continuo és perquè sóc partidari de continuar-hi”, ha afegit desacomplexadament. Així ho ha sentenciat en la seva intervenció a l’acte el “Sistema sanitari en tensió” que s’ha celebrat aquest migdia a la Universitat Catalana d’Estiu que enguany celebra la seva 54 edició, a Prada (El Conflent).

Per altra banda, Argimon no ha volgut “tancar la porta” a ser tàndem de Xavier Trias o candidat de la formació com alcaldable de Barcelona per Junts. Així mateix, ha mostrat el seu rebuig als fets d’ahir durant el minut de silenci d’homenatge a les víctimes dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona. Argimon ha aprofitat la seva compareixença també per reclamar un nou finançament per a Catalunya que atorgui, “si més no la sobirania fiscal”.

“No sóc de Junts però…”

Argimon ha volgut entrar al debat del futur del pacte de Govern entre Junts i ERC sense entrar-hi. Amb habilitat i amb una sola frase, ha opinat sobre el projecte que té la formació de celebrar una consulta interna sobre el futur de l’acord a l’executiu. Ho ha deixat ben clar: “Si fos partidari de sortir del Govern, doncs no hi estaria”. En aquest sentit, però, ha remarcat que no és de Junts i no vol entrar en qüestions internes de la formació. Però ara com ara, no veu motius per esberlar l’acord.

D’aquesta manera, es posiciona un dels grans tòtems de l’executiu per part dels Juntaires. Argimon que es va integrar en l’òrbita de Junts pel simbolisme que suposa la figura del president a l’exili Carles Puigdemont, considera que cal unitat d’acció i estratègica per assolir la independència i gestionar el mentrestant.

El pacte fiscal i els dos grans dèficits

Precisament, sobre el mestrestant del departament de Salut ha allargat la seva exposició. De fet, ha semblat que tingués ganes de negociar un nou sistema de finançament, això sí, sense deixar de pensar en la independència. De fet, tot i que ha defensat que cal tenir la “sobirania, que la volem tota i plena, i si més no, fiscal, i amb tota la solidaritat del món”. Una definició de facto del que va ser l’anomenat projecte, i fiasco, del pacte fiscal. Argimon ha destacat la manca de finançament, juntament amb la manca de professionals, com un dels dos grans problemes de la sanitat catalana.

En la seva conferència, Argimon ha contextualitzat que el sistema està en tensió des de fa “deu o dotze anys”. De fet, ha asseverat que hi ha dos grans “dèficits” que ha qualificat “d’estructurals” i “claríssims”. Per una banda, el finançament de la sanitat pública i, per un altre costat, la manca de professionals. Dos problemes, que tot i no evitar l’autocrítica, ha centrat en la gestió de Madrid i les seves competències. 

Segons els números d’Argimon, el Producte Interior Brut de Catalunya és d’uns 240.000 milions. En països amb sistemes universals com el de Catalunya, com ara Dinamarca o el Regne Unit, hi dediquen un entre el 8,3 i el 8,5% del PIB al sistema sanitari. Per tant, el sistema català hauria de tenir uns recursos d’uns 19.000 mil milions d’euros. Ara bé, Argimon hi descompte fins a “dos i tres mil milions de solidaritat”. Una resta que deixaria un pressupost per la sanitat pública catalana de 16 mil milions. Actualment la despesa és de 13.000, un fet que genera any rere any un “forat” d’infrafinançament d’uns tres mil milions. Un exemple que també ha utilitzat en altres llocs de l’Estat com a Múrcia.

D’aquí que hagi advertit que caldria revisar el sistema de finançament caducat des de 2014. En aquest sentit ha recordat que l’any 2024 hi ha el compromís per part del nou executiu espanyol que hi hagi d’entomar el repte de negociar-lo. “Som gestors d’una despesa que ve determinada per Madrid”, ha assenyalat. Pel que fa a la manca de professionals, també ha lamentat que sigui Madrid és el que tinguin la paella pel mànec i qui remeni les cireres en la formació com ara la residència MIR, els graus o els postgraus de formació sanitària.