Dos exdiputats del Parlament de Catalunya, Uriel Bertran (Solidaritat Catalana) i Julià de Jòdar (CUP), es postulen per accedir al Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), segons les candidatures provisionals que l’entitat independentista ha fet públiques aquest dimarts. Les eleccions es faran de forma telemàtica entre el 10 i el 14 de maig i serviran per escollir 77 secretaris nacionals, dels quals 13 seran elegits per formar par del bloc nacional. Un dels 13 serà escollit per ocupar la presidència de l’entitat.
En aquests moments, a banda de Betran i De Jòdar, també opten a secretaris nacionals per al bloc Nacional l’advocada Dolors Feliu i el pallasso i activista Jordi Pesarrodona, dos dels que s’han postul·lat també per assumir la presidència de l’entitat, ja que l’actual presidenta, Elisenda Paluzie, ja no pot optar a la reelecció. Per formar part com a secretaris nacionals del bloc nacional també s’hi han presetat Ada Ferrer, Sílvia Julià, Pere Jordi Junquè, Núria Macià, Georgina Missé, Joan Oms, Joan Marc Passada, Josep Piñol, Bàrbara Roviró, Anthony Corey Sànchez, Lluís Sobrevia i Marina Solís.
L’ANC manté el full de ruta cap a la independència
Els associats de l’ANC han aprovat recentment amb un 96% a favor i un 4% en contra el nou full de ruta que, entre altres aspectes, planteja un moviment disruptiu a les properes eleccions al Parlament de Catalunya: impulsar una llista cívica a les properes eleccions al cambra catalana. També proposa presentar llista per a les eleccions espanyoles o promoure el vot nul o en blanc. El full de ruta es va aprovar en el marc de la X Assemblea General Ordinària (AGO), que es va celebrar de forma virtual del dia 17 al 23 de març. La participació total a l’AGO va ser de 4.275 associats.
El Full de ruta aprovat marca els passos bàsics a seguir per l’entitat per tal de fer efectiva la independència durant aquesta legislatura. El document identifica elements clau com liderar i consolidar el moviment popular independentista; incrementar la pressió sobre les institucions i sobre els partits; donar impuls a l’acció en el front internacional; defensa de la llengua i l’escola catalana; construcció i defensa de la sobirania fiscal i energètica, per exemple; liderar per vertebrar el moviment popular i fer-lo més sòlid i cohesionat; lluita per la justícia social, i solidaritat i front comú contra la repressió.
L’ANC, contra la modificació de la llei de Política Lingüística
Actualment, un dels cavalls de batalla de l’organització és la modificació de la llei de Política Lingüística, contra la que s’ha mobilitzat. De fet, per aquest 26 i 28 d’abril havia convocat manifestacions davant del Parlament per protestar contra l’acord, però el debat i aprovació del text s’ha endarrerit i es farà més endavant, si s’arriba a un pacte que inclogui PSC-Units, ERC, JxCat i En Comú Podem. L’entitat presidida per Elisenda Paluzie adverteix que “fer vehicular el castellà és un autogol intolerable”. La modificació de la normativa descriu el castellà com a llengua d’aprenentatge.
D’altra banda, l’entitat és un dels objectius de l’espionatge per part del CNI. Segons l’informe de Citizen Lab, Paluzie és una de les personalitats independentistes que ha estat espiada a través del programa Pegasus. Paluzie va estar a la roda de premsa unitària que l’independentisme va fer dimarts passat a Brussel·les per denunciar el cas. Allà s’hi van anunciar mesures conjuntes, com ara querelles contra NSO Group, la companyia israeliana que comercialitza el software. Per aquest cas el Govern manté congelada la taula de diàleg, un instrument de negociació contra el qual l’ANC també s’ha pronunciat.
2 
