Després d’unes eleccions amb resultats “històrics” per al Bloque Nacionalista Galego, el moviment sobiranista a Galícia està més viu que mai. La seva líder, Ana Pontón, rep El Món al seu despatx al Parlament gallec en uns dies molt moguts per la marxa de l’actual president de la Xunta, Alberto Nuñez Feijóo, a Madrid. Pontón hi veu una oportunitat per fer un canvi en el país que posi Galícia per davant i adverteix que Feijóo és “un llop amb pell de xai”. En aquesta entrevista, la líder del BNG explica com es veu la situació política a Catalunya des de fora i des del punt de vista d’una força “germana”, malgrat insistir que el seu partit no és homologable amb cap força nacionalista basca o catalana.
En quin moment es troben el BNG i el nacionalisme gallec?
Estem en un moment esperançador. A les eleccions gallegues vam obtenir el millor resultat de la nostra història. Venim de processos on en cada elecció tenim un creixement. Ho vaig dir en la nit electoral, que tot estava començant a canviar, que l’escenari s’estava movent. Hi ha un corrent de canvi a Galícia que acabarà fent possible que per primera vegada estiguem a la Xunta. Podrem donar esperança a aquest país, que necessita un canvi, perquè el que estan deixant aquestes dècades de govern del PP és una Galícia pitjor. Galícia va a menys en demografia, hi ha unes xifres brutals d’emigració, hi ha més atur i més precarietat, un deteriorament dels serveis públics… Ens estan destrossant Galícia i l’hem de fer tirar endavant amb un canvi.
Per què creu que el BNG és l’únic partit que pot fer aquest canvi que tant necessita Galícia?
Perquè tenim un projecte propi i una organització forta i el corrent de simpatia que hi ha cap al BNG està creixent. El que necessita Galícia és un canvi que trenqui amb la submissió a Madrid i s’aposti per un projecte que cregui en el país i tingui un projecte de futur. El nostre projecte va dirigit a les majories socials. Ens dirigim a la petita i mitjana empresa, als treballadors, a tothom qui confia en Galícia i porta aquest país al cap i al cor.
Com es planta cara a aquestes dècades del PP?
Els avenços vindran quan siguem capaços de connectar amb més capes socials i eixamplar la nostra base social. Cal que hi hagi una majoria que pensi que tenim un projecte que millorarà les seves vides i farà avançar Galícia. Portem temps demostrant que tenim aquest projecte perquè Galícia tingui un futur millor i els gallecs tinguin millors expectatives.
El fet que Feijóo marxi a Madrid implicarà un canvi a Galícia o espereu que el seu successor, que es preveu que sigui Alfonso Rueda, sigui una continuació del mateix?
Encara no ha marxat, s’està resistint. Hi haurà continuisme amb una política que clarament està fent que Galícia vagi a menys. No hi ha ni un sol indicador que hagi millorat amb els governs del PP, i Alfonso Rueda és més del mateix. El PP és incapaç de donar solucions als problemes d’aquest país i Rueda és el número 2 de Feijóo des de fa anys. Seria il·lús pensar que canviarà alguna cosa. Per poder posar en marxa un canvi hem de fer bé la nostra feina, enfortir l’alternativa i intensificar la feina social. El BNG és el bo per conèixer i el PP el dolent conegut.
Feijóo és moderat o és una disfressa?
Dir-li a Feijóo moderat és creure que un llop amb pell de xai és un xai. Feijóo ni és moderat ni és bon gestor. Ell ha arribat a la presidència amb la campanya més bruta que es recorda a Galícia i prenent mesures que el defineixen molt bé des del punt de vista ideològic. Una de les primeres decisions que va prendre va ser posar en marxa un decret contra la llengua gallega. Pensa que a Galícia està prohibit fer matemàtiques en gallec. També ha finançat amb recursos públics associacions antiavortistes, ha recuperat els concerts als centres que segreguen per sexe i ha fet un programa de govern vinculat sempre als interessos dels grans lobbies. Si algú tenia algun dubte que miri com ha arribat a la presidència del PP: amb una catifa vermella que li posa la corrupció. Ell no demana combatre la corrupció, sinó que el que diu amb claredat és que és un cas que s’ha d’amagar sota la catifa i que els draps bruts s’han de rentar a casa. És tot un retrat de la seva moral.
No hi ha ultradreta a Galícia. Els votants de Vox formen part del PP?
El mèrit que no hi hagi extrema dreta a Galícia és del conjunt de la ciutadania, que no tolera un discurs masclista, racista i antigallec. Vox és una força reaccionaria contra el pluralisme nacional, cultural i lingüístic. No és que Vox no tingui representació al Parlament gallec, és que no hi ha un sol regidor d’aquest partit en els 312 ajuntaments de Galícia. Això defineix el nostre país.
Feijóo ha dit que vol viure a Madrid per la llibertat que hi ha. No sou lliures a Galícia?
És una frase molt desafortunada. O bé Feijóo ens diu que a la Galícia on governa Feijóo no hi ha llibertat o bé va intentar fer-li la pilota a Ayuso. Va fer un lleig a tots els gallecs i gallegues que van confiar en la seva paraula. Feijóo deia que Galícia estava per sobre del PP, i molts gallecs van creure que ho deia de veritat. Acabem de veure que en quant ha tingut l’oportunitat no ho ha dubtat ni un segon.
Com veu el nacionalisme gallec la situació política actual de Catalunya?
A Catalunya hi ha una pulsió social molt diferent de la que tenim aquí. El govern liderat pel nacionalisme, per Pere Aragonès, està actuant en una situació molt complexa. Estic segura que no se li poden posar portes al camp i que s’ha de fer una aposta real pel diàleg i pel reconeixement del dret dels pobles a decidir. Aquesta pulsió seguirà allà i serà inevitable que es voti.
El BNG és homologable a alguna força nacionalista de Catalunya o el País Basc?
Som una força política molt singular. Recollim diferents tendències i tenim un arc polític i ideològic molt divers. No crec que siguem homologables a ningú. Evidentment, tenim relació amb totes les forces nacionalistes i sobiranistes, tant a Euskadi com a Catalunya. A Catalunya tenim una relació molt fluida amb ERC i amb la CUP. Sempre tindrem les portes obertes a un diàleg en peu d’igualtat amb forces que considerem germanes tot i que no siguem homologables en termes de definició ideològica.
Respecte al govern espanyol, quin pes té el BNG en la política espanyola?
Només tenim un diputat de 350, però ja hem vist que un diputat pot ser decisiu, com ho va ser amb la reforma laboral. Vam signar un acord d’investidura per posar els interessos de Galícia per davant. Això va ser un pas endavant, perquè va suposar fer existir Galícia a la política espanyola després de quatre anys desapareguda. Hem aconseguit coses petites però importants en la vida dels gallecs, com la rebaixa històrica en els peatges de l’AP-9, el desbloqueig d’algunes actuacions com la regeneració de la ria d’O Burgo. Això no vol dir que estiguem satisfets amb el que fa el govern espanyol amb Galícia, al contrari. Estan incomplint la seva paraula, però necessitem tenir més força a Madrid. Hem d’apostar per un grup gallec fort de la mà del BNG.
Què incompleix?
La modernització del ferrocarril, la posada en marxa d’un nou marc energètic que garanteixi que industries electro-intensives puguin seguir endavant, com és el cas d’Alcoa, o la creació de jutjats de violència de gènere. Hi havia el compromís de crear-ne a totes les ciutats gallegues i s’està incomplint totalment.
Galícia ha patit molt amb la vaga de transportistes. Esperàveu una millor resposta del govern espanyol?
Tenim, per una banda, un govern gallec que només ha estat espectador de la crisi tot i tenir competències en matèria de transport. Es podria haver negociat amb el sector per pactar serveis mínims. No podem deixar morir animals a les explotacions, tirar llet o veure com es podreix el peix. No es va actuar amb rapidesa. Pel que fa al govern central, va infravalorar l’impacte de la crisi. Es va veure que perdia pols social. Va tenir una resposta molt tardana i es podria haver evitat si el govern tingués cintura política.
Les mesures que s’han adoptat, com ara la rebaixa de 20 cèntims en el preu del combustible, són suficients?
Qualsevol mesura és necessària perquè tenim una crisi de preus que ho està ofegant tot, però són insuficients i de curta durada. La dels 20 cèntims és molt cridanera, però em temo que no la notarem. La rebaixa de seguida serà absorbida per l’increment de preus. No podem perdre de vista que el preu de l’energia continua altíssim, és una barbaritat. La majoria de famílies i empreses no poden assumir aquests costos. En un moment excepcional com el que vivim hauria d’haver-hi una intervenció pública que estableixi un topall en els preus de carburants i energia, però també s’hauria de fer una reforma del sistema energètic. L’energia és un bé públic de primera necessitat, no pot ser que sigui un element especulatiu, perquè afecta tots els sectors. Caldria treure els lobbies energètics del consell de ministres i avançar cap a una regulació que acabi amb els beneficis caiguts del cel i es faci una altra conformació del preu de l’energia. Creiem en una empresa pública d’energia i com a zona productora d’energia reivindiquem preus més baixos. Seria una compensació justa, perquè tenim costos socials i ambientals molt grans per una energia que acabem exportant. Només veiem els perjudicis i no els beneficis.
Pontón: “Ha d’haver-hi una intervenció pública que estableixi un topall en el preu dels carburants”
La Unió Europea és la que ha de permetre establir aquests topalls que reclamen.
Sí, però el que no pot ser és que Europa sigui una excusa per no fer res i que les elèctriques segueixin fent el que els dona la gana. Igual que s’ha arribat a una excepció ibèrica haurem de lluitar perquè es canviïn normes que estan ofegant les famílies. Les normes europees no són les taules de Moisés o els deu manaments divins, sinó normes que tenen darrere una discussió política. Europa no pot ser l’excusa per continuar permetent que el lobby elèctric es faci d’or mentre milers de ciutadans no poden posar la calefacció.
Personalitats com Ana Botín i Josep Borrell han dit que la solució està en abaixar la calefacció.
En fi. Que ens ho digui Ana Botín no deixa de ser un acudit de mal gust. Hi ha moltes famílies que no poden posar la calefacció ni un dia a l’any i segurament a les seves cases tenen molt més fred. Una altra absurditat és que ens diguin que es pot acabar una guerra abaixant la calefacció. Ens prenen el pèl.
Què és el primer que faria si fos presidenta de la Xunta?
No sé el que faré si arriba aquest moment, però sé el que faria avui. Posaria ajudes pels sectors econòmics més afectats per la crisi, defensaria els serveis públics i engegaria una estratègia econòmica que posi Galícia al capdavant de la innovació i la ciència i aposti per produir aquí. El que tinc molt clar és que necessitem un país a l’alçada de les circumstàncies actuals i que quan marxi Feijóo no convocarà eleccions perquè sap que les perdrien i que el BNG podria disputar-los la presidència de la Xunta.
1
