El cap de l’oficina del president a l’exili Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, ha presentat aquest matí el recurs d’apel·lació contra la decisió del jutge instructor de la causa Volhov que reclama investigar-lo més a fons. En un escrit de 32 pàgines, al que ha tingut accés El Món, l’advocat d’Alay, Gonzalo Boye, desgrana fil per randa les errades de la instrucció, s’alia i defensa el fiscal –ferm opositor a la investigació– i acusa al titular del Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, d’aplicar el principi: “Que la veritat no t’espatlli un procediment”.
L’escrit també desgrana les errades clamoroses dels fets exposats pel jutge i pels investigadors de la Unitat de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil que confonen càrrecs i personal de la Diputació de Barcelona o continuen embolicant el Procés amb el Kremlin. De fet, l’advocat es veu obligat fins i tot a invocar el Tractat de la Organització de l’Atlàntic Nord (OTAN) per constatar el garbuix mental de la instrucció.
“Extravagant”, “Forçament voluntarista dels fets” i “omissió conscient de la realitat”
L’escrit no amaga la seva “sorpresa” pel sumari del cas. “Estem davant d’una dislocació de les normes, un forçament voluntarista dels fets, una omissió conscient de la realitat i un ús indegut dels recursos i els poders públics posats a disposició de la investigació de fets delictius no de persones per molt opositors que siguin”. En aquest sentit, assegura que el jutge “parteix d’una falsa premissa” i així “és impossible arribar a una conclusió veritable”. “És així com s’ha anat construint tot aquest procediment”, conclou l’advocat. De fet, entèn que la petició d’investigació és “extravagant” i “i sense cap tipus de suport legal”. Investigar a Alay és, pel seu advocat, una decisió absolutament “excèntrica”.
En aquest marc, l’escrit recalca que el jutge dona rellevància penal a fets que el mateix instructor qualifica “d’una importància política indubtable”, en referència als mails o les converses de Víctor Tarradellas. “Des de quan és una dada penalment rellevant que alguna cosa tingui o no importància política?, es pregunta Alay en el seu recurs. Seguint el fil, també dispara contra les pretensions del jutge d’embolicar Alay i el president Puigdemont en una suposada trama russa del Procés. “Només des d’una prespectiva delirant i criminalitzadora es poden sostenir aquestes afirmacions que no venen amparades en l’exercici de la funció jurisdiccional”, sentencia.
En defensa del Fiscal i contra els trucs desobedients del jutge
Una bona part del recurs d’apel·lació és una defensa tancada de l’estratègia del fiscal Fernando Maldonado en el cas. De fet, el ministeri públic també s’ha oposat amb totes les de la llei contra la decisió d’investigar el patrimoni d’Alay. Boye apunta que el jutge ja esbossa quina és la seva idea si l’Audiència de Barcelona li tomba la decisió d’investigar més Alay: dictar una nova interlocutòria més raonada per assolir-ho.
En aquest marc, el recurs subratlla que les crítiques del jutge a la fiscalia són del tot “immerescudes” i reflecteixen el desconeixement del rol de ministeri públic. “El paper de la Fiscalia no és altre que defensar la legalitat i, quan aquesta sigui trencada, envaint l’esfera penal, acusar per aquests comportaments; a diferència del que opina o creu el a quo, no és el paper d’aquest ni de cap altre fiscal el de simplement acusar, fins i tot en supòsits com el present en què no hi ha trencament de la legalitat, almenys no per part del doctor Alay”, alerta.
Res a veure amb Castells
El recurs també desgrana les errades pel que fa la suposada successió de Jordi Castells per part d’Alay quan ni ocupaven el mateix càrrec o el grup de funcionaris de lliure designació que es van incorporar a la Diputació de Barcelona. Aquí rau una de les confusions de l’instructor. Castells és el principat acusat en la causa mare del Volhov, el cas Estela, de la que s’han arxivat 8 de les 9 peces separades. El jutge considera que Castells va incrementar el seu patrimoni durant l’etapa a la Diputació i com que l’hauria succeit Alay, també cal investigar-lo.
“El Dr. Alay no va succeir el Sr. Castells en aquest ni cap altre lloc perquè, precisament, el meu representat no és funcionari; aquesta dada és de simple comprovació fins i tot en la dinàmica inquisitorial de l’a quo”, emfatitza el recurs. “Però, és més, el 21 de setembre de 2015, el Dr. Alay va ser nomenat Assessor de Presidència de la Diputació de Barcelona i Comissionat de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, cosa que significa que no tenia cap capacitat executiva –que és una cosa igualment comprovable si no s’estigués en una dinàmica com aquella per la qual derrapa el quo”, afegeix l’escrit. Per tant, no podia cloure cap expedient. En la mateixa línia defensa que Alay no va contractar ningú de l’Ajuntament, perquè no tenia ni els poders ni la competència per fer-ho.
Un dels punts més punyents de l’escrit, és quan el recurs apel·la a les paraules de Napoleó per comparar l’acció del jutge amb una actuació prospectiva. “Estem davant d’una actuació sobre la qual ja va prevenir al seu dia el mateix Napoleó quan va reflexionar sobre el poder dels jutges d’instrucció definint-los com els homes més poderosos de França perquè podien posar qualsevol a la presó i ordenar la confiscació dels seus béns i, així suggeria que els jutges d’instrucció eren, fins i tot, més poderosos que ell mateix”, reflexiona l’escrit. Un recordatori per apuntar una més que probable recusació del jutge per manca d’imparcialitat. Fins i tot, Alay ha demanat vista oral per resoldre el recurs.
9 
3 