19:12h del 10 d’octubre del 2017. Arrenca el ple del Parlament amb més d’una hora de retard, després que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, hagi sol·licitat l’endarreriment. Als passadissos, desconcert. I també als despatxos de la CUP i de JxSí. Una dotzena de diputats independentistes es troben reunits amb el president, que ha demanat comparèixer a la cambra per explicar les conseqüències de l’1-O. Els mitjans de comunicació comencen a fer travesses sobre si Puigdemont convocarà eleccions anticipades aquesta mateixa tarda. Altres asseguren que en aquests moments parla amb líders internacionals sobre la declaració d’independència.
A les 19.39, el president Puigdemont pronuncia aquestes paraules: “Assumeixo el mandat del poble que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de República”. I vuit segons després: “Proposem que el Parlament suspengui la declaració d’independència per emprendre un diàleg per arribar a una solució acordada”. Als voltants del parc de la Ciutadella, on unes 30.000 persones segueixen el ple amb pantalles gegants, no s’acaben de sentir bé les paraules del president perquè hi ha crits i aplaudiments. El president ha suspès la declaració per “desescalar”: “Si tothom actua amb la mateixa responsabilitat i compleix amb les seves actuacions, el conflicte es pot resoldre de manera serena”, assegura adreçant-se a Madrid i a Brussel·les. A les 19.42, Puigdemont torna al seu escó per escoltar les intervencions de la resta de grups parlamentaris. La confusió és màxima, tant a l’hemicicle com al carrer. Poca estona després, més confusió. Els diputats de JxSí i la CUP signen una declaració d’independència, un text polític en què es declara la constitució de la República com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social, i que disposava l’entrada en vigor de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República i l’inici del procés constituent.
La “desescalada” del Govern durarà 17 dies. El 27 d’octubre, en constatar que no hi ha diàleg possible, el Parlament declara la independència. Una DUI que no tindrà efectes jurídics, però que desencadenarà la intervenció de l’autogovern i la repressió de l’Estat a tots els nivells. Tres anys després, EL MÓN parla amb alguns dels testimonis polítics d’aquella jornada.
Preocupació pel patrimoni de l’1-O i el 3-O
“És la fórmula del sí però no, una fórmula que no funciona i que és a canvi d’una cosa molt etèria, una mediació internacional per parlar amb l’Estat. En aquell moment tenim la sensació que allò acabarà com el rosari de l’aurora i que no aporta res, només ens debilita”. Aquell dia, l’actual president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, és diputat de JxSí, i s’ha d’encarregar de com comunicar la declaració d’independència. Recorda que s’assabenta dels plans de Puigdemont poc abans de començar el ple, quan entra a la sala on estan reunits alguns diputats: “Entro dient que he de saber què direm. I en aquell moment arriba en Puigdemont i comunica que suspendrà la declaració”, recorda Sabrià. “Amb la CUP tenim la sensació compartida que perdem força des del dia 3 d’octubre, que ens hem compromès amb la ciutadania a fer-ho i el temps ens juga en contra”, afegeix. El diputat republicà recorda amb tristor el “pas enrere” del president, perquè “teníem un pacte. La independència és un projecte transversal de molta gent i molts actors, i de vegades tenir un país tan presidencialista ens lesiona”.
Dins de JxSí també hi ha diputats que estan d’acord amb la decisió del president. Josep Maria Forné, diputat independent de JxSí i ara independent de JxCAT, té clar que “cal donar una oportunitat a la mediació internacional, perquè el desequilibri de forces entre nosaltres i l’Estat només pot ser corregit amb la mediació. S’ha d’intentar justament per capitalitzar l’esforç de l’1-O i el 3-O”. Forné recorda que aquell dia veu “un president sol defensant la capitalització d’un moviment social, conscient que sense la mediació internacional el desequilibri de forces és tan gran que no anem enlloc. De fet la repressió de l’1-O ja ens ho ha avisat dies abans”, conclou.
A les files de la CUP, la decisió del president és “un cop que ens desorienta. Tornem a tenir la sensació, permanent, que ens ho han tornat a fer, arribar a acords que després no compleixen”, rememora l’ara diputada de la CUP Natàlia Sànchez, aleshores membre el secretariat nacional, que esperava la intervenció del president des dels despatxos de la CUP al Parlament. “En aquell moment pensem que cal aguditzar la confrontació, més quan tenim milers de persones al carrer esperant. És una gran decepció, però vist amb perspectiva, si no s’hagués suspès aquella declaració avui tampoc no estaríem vivint en plena sobirania”, reconeix Sànchez, que ratifica que ja aleshores la CUP és “molt crítica amb la construcció i el relat que ens havia de dur de l’1-O fins a la República, de la llei a la llei”. Els cupaires, recorda, “apostàvem per fer la DUI el 4-O aprofitant la força del referèndum i de la vaga de 3-O, però el dia 10 ja és tard per a nosaltres”. La diputada cupaire també constata que, tres anys després, les dificultats que van dur Puigdemont a suspendre la declaració per negociar “no s’han resolt”.
El Parlament va viure un nou ple amb tensió i incertesa el 10-O del 2017 JORDI BORRÀS
El 10-O, l’avantsala de l’esclat de CSQP
Aquell dia, a la bancada de Catalunya Sí que Es Pot, amb Joan Coscubiela i Lluís Rabell al capdavant, les aigües ja estan remogudes. Alguns diputats, com Àngels Martínez i Albano Dante Fachin, no comparteixen la duresa dels seus portaveus amb l’1-O i el Govern, ja que, si bé admeten el valor democràtic de l’1-O i del 3-O, el limiten a un acte civil que no ha de tenir transcendència política. El grup comença a desfilar-se. El diputat Dante Fachin recorda que després del ple, se’n va a saludar el president: “L’única vegada que he anat des del meu escó a felicitar un president orador va ser aquell dia. Més enllà del contingut i la decisió, en aquell moment veig clar que s’ha perdut una oportunitat deixant sobre les espatlles d’una sola persona el que només pot fer un poble aixecat”, rememora. Ara bé, aquell 10-O per a Fachin “no és empoderador com l’1-O ni vibrant com el 3-O. Potser el 10-O havia de ser el 4-O? Els fils que uneixen una institució a la seva gent estan fets d’un material molt sensible”, reflexiona, ara des de fora de la vida parlamentària.
Inés Arrimadas (Cs) al Parlament JORDI BORRÀS
La bancada unionista s’encomana al PP i a la Constitució
Als escons de Cs, el PP i el PSC ja fa temps que hi ha crispació amb la situació política. Un mes abans, amb els plens de la desconnexió del 6 i 7 de setembre, havien abandonat el debat, però en aquesta ocasió s’hi han quedat i han intervingut. “Són setmanes molt intenses i preocupants. No sabem què volen fer els separatistes i de quina manera, i si ho tenen tot preparat o no. La incertesa és total”, recorda David Mejía, diputat de Cs. Amb tot, els diputats unionistes s’emparen en el govern espanyol, aleshores en mans del PP, i en la Constitució, per sortir d’aquella situació: “Som conscients que formem part d’un país democràtic amb les seves lleis i que en el moment que es trenqui la llei hi ha els mecanismes adequats, com el 155. Però és veritat que aleshores no tenim gaire clar què farà el govern d’Espanya, per això li exigim que sigui ferm amb les lleis vigents sobre la igualtat de tots els espanyols. Des de l’hemicicle, en sentir Puigdemont imaginem que el govern d’Espanya no negociarà per donar uns privilegis a una part, però tot i així reclamem l’aplicació de la Constitució per aturar la confrontació i la desestabilització”. Mejía també recorda que aquells dies “esperàvem del nostre govern espanyol que no s’agenollés davant del xantatge dels independentistes”.
