Ni en el somni més humit de l’ultraliberal, escolti. Una organització militar privada desafiant l’Estat! I no qualsevol, sinó una de les principals potències nuclears a escala planetària.
La noticia de l’embat del grup Wagner a Rússia ens trasllada a l’estat de naturalesa, és a dir, a la construcció intel·lectual del liberalisme que descriu la condició natural de l’home abans del naixement de l’Estat com a forma d’organització política.
M’escau invocar l’obra de Robert Nozick, Anarquia, Estat i Utopia, oportuníssima per a il·lustrar l’actualitat. Anem-hi? En la lògica genètica de l’Estat, el primer acte esperat que els individus duran a terme al si de l’estat de naturalesa és la reunió en associacions de protecció mútua de caràcter privat, que tenen la funció d’assegurar la justícia en cadascuna de les controvèrsies en què es vegin implicats els seus membres. En el decurs del temps, les associacions primigènies donaran lloc a altres de noves, fins que una multiplicitat de companyies oferiran els seus serveis en el mateix espai. És d’esperar que en condicions de lliure mercat del bé “protecció”, els individus tendeixin a unir-se a l’associació més forta i que es produeixin fusions entre diferents agències que competeixen per una major quota de mercat. Com les SIPs bancàries de fa una dècada, vaja. El resultat serà un procés gradual de concentració que culminarà amb l’aparició d’una organització de protecció dominant. Aquesta fase evolutiva rep el nom d’Estat ultramínim i implica l’establiment d’un nou règim que monopolitza l’ús legítim de la força i exclou la represàlia privada –fer justícia pel seu compte- però que encara no ofereix protecció universal. En efecte, és factible que quedin individus recalcitrants que es resisteixen a aixoplugar-se sota els paraigües de l’Estat ultramínim, negant-se a adquirir les pòlisses de protecció i els serveis d’execució que oferta. Són els John Wayne individualistes que ignoren l’operador únic. L’Estat mínim, monopolista en l’ús legítim de la coerció i ara ja universal en la seva cobertura, queda constituït quan l’agència de protecció dominant prohibeix als que van per lliure l’exercici del seu dret a l’autoprotecció i els compensa atorgant-los protecció estatal gratuïta.
Traslladat a l’arena internacional, el desafiament de Prigojin a Putin, ens retrotreu a la jungla prepolítica, això és, a l’estadi anterior a la creació de l’Estat en termes de Nozick. I és que assistim a la manifestació més descarnada del procés creixent i silenciós de “privatització” de la força militar, fins ara reservada als estats. El grup Wagner és un operador més de tants altres, com Black Water, Triple Canopy o Garda World, que participen del negoci suculent de l’externalització dels exèrcits per part d’estats suïcides que posen en venda un dels seus atributs fundacionals. Wagner, sí, que apropiat! Empreses erigides en déus entrant al Valhalla a disputar-se l’or del Rin. Hi haurà qui vegi amb simpatia aquest gest audaç contra el gegant que colpeja Ucraïna. El cert és que és un signe inquietant de com de fràgil és l’ordre internacional. Aquest fals amor per la llibertat i odi a l’estatalisme ens transporta als temps d’aquells intrèpids del Far West, que van creuar una Frontera de la qual mai van tornar.
8
