-Vuelva usted mañana -nos respondió la criada-, porque el señor no se ha levantado todavía.
-Vuelva usted mañana -nos dijo al siguiente día-, porque el amo acaba de salir.
-Vuelva usted mañana –nos respondió al otro-, porque el amo está durmiendo la siesta.
-Vuelva usted mañana -nos respondió el lunes siguiente-, porque hoy ha ido a los toros.
-¿Qué día, a qué hora se ve a un español?

(Mariano José de Larra, Vuelva usted mañana)
 
Dijous, 20 de setembre de 2012. El cotxe oficial del president de la Generalitat, Artur Mas, arriba a les portes de La Moncloa. Per a aquesta ocasió, els estrategues polítics de Palau han recomanat el president que és preferible viatjar en el Seat que havia adquirit el seu predecessor. “Anem a reclamar els calés, president!” –li havien recordat la nit abans a través del telèfon mòbil-“Cal ser modestos i… ehem… per això, també hem descartat l’AVE, el pont aeri d’Iberia i cap vol de baix cost. Anirà amb un Seat, que a més és fet a Martorell. Porta a porta”. Renoi, tu! Abans de sortir de Palau, fa ara aproximadament unes sis hores, el president Mas s’ha volgut emportar d’amagades el timó de vaixell que té penjat al seu despatx. No és que en Mas sigui supersticiós, però els qui el coneixen de prop diuen que li dóna bona sort tocar-lo abans de qualsevol reunió important i, de fet, el cotxe, per dins, és prou espaiós. El Seat s’ha aturat. Abans de sortir del cotxe, en Mas passa la seva mà dreta per la inscripció del timó: “Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra”. Agafa aire. Baixa del cotxe.

RAJOY: Hombre Artur [ártur], ¡ya has llegado!

MAS: Buenos días presidente…

RAJOY: Pero hombre, sube, sube y dáme la mano para que nos echen unas fotillos! ¿A quién se le ocurre venir en un Seat?!

MAS: Presidente, no dispongo de mucho tiempo. Como ya dije en mi investidura, no sóc un salvador, sinó un simple servidor d’un país i d’una pàtria…! Ya sabe que vengo a por el Pacte Fiscal.

RAJOY: A ver Artur [ártur]… Siéntate…

MAS: Presidente, llámeme president. President de la Generalitat!

RAJOY: Qué manía con esto de los dineros. ¿Usted recuerda una frase mía que dice…”a veces estamos pensando siempre en lo material, y al final los seres humanos somos sobre todo personas”? Tómese este pulpito hombre y relájese.

MAS: El poble de Catalunya… Bien… El pueblo de Catalunya reclama a voces un nuevo modelo de financiación. El Pacte Fiscal. Ya le di un papelito hace unos meses. ¿Se acuerda?

RAJOY: Un papelito…un papelito… ummmm… a ver… aquí no está… aquí el argumentario de Feijóo… Vaya… ¿dónde lo habré metido yo ese papelito?

MAS: Ya sabe de qué va… Más o menos reclamos lo mismo que tienen vascos y navarros…! La Generalitat quiere recaudar, gestionar y liquidar todos los impuestos. Y a partir de ahí podemos hablar de algún tipo de cupo…

RAJOY: Pero Artur [ártur]…

MAS: President, llámeme president.

RAJOY: Artur [ártur]… ¿Qué no lee los periódicos? ¿Qué no ve la televisión? No se pueden subir los impuestos en recesión.

MAS: Com diu?

RAJOY: Pues eso. Y yo los he subido porque la realidad cae sobre su propio peso. Lo he dicho este fin de semana en mis entrevistas internacionales. La realidad ha hecho que suba los impuestos… [ploriqueja…] Cargándome mi bonito programa electoral…

MAS: La Generalitat hace meses que está haciendo retalladas presidente. Usted que es gallego me entenderá perfectament: el poble català diu prou!

RAJOY: Precisamente ayer estuve cenando unos vieritas con Luís en esa marisquería…

MAS: ¿Luís?

RAJOY: Sí Artur [ártur]… ¡Luís! ¡El ministro! Unas vieritas, un pulpito, los percebitos… ummm ¡qué rico!

MAS: ¿Y quién pagó?

RAJOY: Ehhh… El Estado, ¡por supuesto!

MAS: ¿Con los 16.000 millones de euros que nos deben cada año a los catalanes, presidente?

RAJOY: No hombre no… Artur [ártur] tienes que tranquilizarte. Se trata de unas pelillas que nos ha avanzado Goirogolzarri a cuenta del rescate y…

MAS: Presidente. El Pacte Fiscal, coi!

RAJOY: Ah si, el pacto ese… que no hay dinero Artur [ártur], que ahora estamos con la campaña electoral en Galicia y en las Vascongadas…

MAS: Presidente, tengo detrás a todo un pueblo.

RAJOY: [aixecant-se del sofà blanc dret…s’apropa a la finestra] ¿Caben todos en ese Seat? ¡Carallo con los alemanes!

MAS: ¡Pero qué dice! Más de tres millones de personas se manifestaron en la Diada por las calles de Barcelona a favor de la independencia de Catalunya…!

RAJOY: Algo me han dicho Artur [ártur]… Pero es que cayó en miércoles y yo tenía pleno en el Congreso. No estuve al caso…

MAS: Si no hay Pacte Fiscal… ehhhh… haurem de tirar pel dret, dir allò de bon vent i barca nova, continuar el trajecte cap a la nostra Ítaca [En Mas s’aixeca d’un cop del sofà blanc esquerra amb el puny alçat]

RAJOY: Artur [ártur], ¿se encuentra usted bien?

MAS: Presidente, ja li ho he dit! No hi ha més sortida: o Pacte Fiscal o independència.

RAJOY: Artur [ártur]…¿Ha leído usted a Larra?

MAS: Com diu?

RAJOY: Pues eso… Vuelva usted mañana…!
 

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa