Cal posar-se en situació. Una mare i una filla entren en una visita oftalmològica a l’Institut Català de la Retina (ICR), a Barcelona, i acaben expulsades de la consulta, de males maneres, per un metge que es nega a escoltar les seves preocupacions perquè se li adrecen en català. “Ens va expulsar de la consulta amb prepotència i agressivament”, ha explicat Montserrat Forcada. La paradoxa és que el metge impertinent, nascut a l’Argentina, assegura al seu perfil professional que té prou facilitat amb els idiomes com per parlar castellà, italià i anglès i, a més, fa temps que exerceix a Catalunya. Com sol passar en aquests casos, la clínica només s’ha adreçat a la pacient després que el cas s’hagi viralitzat. I això per limitar-se a oferir-li unes disculpes retòriques i zero sancions per a l’oftalmòleg.
El fet és que aquest metge poliglot que es nega a entendre als seus pacients, Emanuel Esteban Martínez, és només una mica més maleducat del compte. I s’ha trobat al davant, contra tot pronòstic, unes ciutadanes que no estaven disposades a passar per alt una humiliació per la qual, amb tota probabilitat, hi havien passat abans molts altres pacients catalanoparlants. La prepotència del personatge es basa en la situació d’inferioritat que es troba qualsevol persona que necessita atenció mèdica. Una actitud incompatible amb l’exercici professional en l’àmbit de la salut.
Fins ara, cap dels casos denunciats per discriminació contra els catalanoparlants ha comportat alguna mena d’amonestació. Ni de la Generalitat cap als centres mèdics ni, internament, contra els professionals que han maltractat els pacients. D’aquí que sigui tan oportuna l’acció dels advocats d’Acció Cassandra, que ja fa temps que assessoren les víctimes d’aquest tipus d’abusos. Alguna cosa ha canviat, en positiu, en la percepció de l’opinió pública catalana, que ja no està disposada a tolerar que una importació massiva -i no pas qualitativa- de personal sanitari ens faci empassar un tracte colonial impropi de ciutadans que, via impostos o quotes, els paguen el sou. El castellà no cura i la submissió, tampoc.
