No acabo d’entendre l’embolic que s’ha generat aquests dies entorn la decisió del Tribunal Suprem de confirmar la sentència en el seu moment dictada per l’Audiència provincial d’Osca sobre les pintures murals de Sixena. Quan la Generalitat de Catalunya reclamava els papers que es trobaven a l’arxiu de Salamanca i que considerava que eren de la seva titularitat, també es va produir un conflicte jurídic, amb Llei de Memòria Històrica pel mig, que els tribunals van finalment entendre que havien de tornar a Catalunya. Aleshores es va considerar justa la decisió de tornar-les a casa i ningú altre va pensar que hi havia “salmantinofòbia”.
Ara, quan la situació és simètricament inversa i una sentència del Tribunal Suprem reconeix que la titularitat de les pintures murals de Sixena, que a hores d’ara es troben al MNAC, és aragonesa, els dos arguments esgrimits per intentar rebel·lar-se contra la decisió judicial són sorprenents per la seva incongruència: el primer i més absurd és que es tracta de catalanofòbia, perquè és fàcil entendre que des del punt de vista jurídic ha quedat ben clar que la transmissió que es va produir durant la guerra civil a Catalunya és nul·la, més aviat inexistent perquè sols es va tractar d’un dipòsit. En aquestes circumstàncies, l’objecte de la transmissió ha de ser retornat al seu legítim propietari, el que és exactament el mateix argument emprat amb els papers de Salamanca.
Hi ha una segona argumentació per no acceptar la decisió judicial que podria semblar raonable i que per alguns hauria d’haver estat tinguda en compte per part de tribunal. Es tracta del perill que poden córrer les dites pintures pel fet del seu trasllat. Però és evident que es tracta del mateix perill que ja van córrer l’any 1936. Les tècniques de conservació de les obres pictòriques ha experimentat en els darrers anys una gran transformació i millora, de manera que aquesta por, si realment és sincera, hauria de ser minimitzada.
Així doncs, es tractava d’un dipòsit i el dipòsit s’ha acabat. Els tècnics museístics conservaran ara en un altre lloc aquestes obres. Ho diu la sentència, toca complir-la i ser possible, callar. Perquè són seves.
