Ara fa 16 anys vaig decidir entrar en un entorn desconegut, descuidadament. De cap de les maneres em podia imaginar que ocuparia tantíssimes hores de la meva vida escrivint i llegint frases curtes -que ja es deien tweets, piulades… conceptes nous- ordenades cronològicament en funció dels seguidors. Twitter volia més negoci, i per això va començar a introduir un algoritme que, vist des d’ara, encara distorsionava poc l’intercanvi d’idees. El moment polític era emocionant i la passió s’encomanava, multiplicada per mil, al regne d’aquell l’ocellet blau que no era gens inofensiu. Ho sabeu perquè la majoria heu lluitat aquella trinxera.
I allà, molts, ens hi hem trobat durant tots aquests anys. Amb pros i contres, com tot. El periodisme interessava perquè més de 50.000 persones (de debò eren persones? Tots?) van fer el clic per seguir el meu perfil. Molts articles de combat i algunes -poques- llicències personals, com quan em vaig acomiadar de la meva mare. La suma són moltes hores de la meva vida i alguna estona dels lectors.
Amb el temps l’algoritme ha anat fent més estrany -i més hostil, certament- aquell espai. L’ocellet blau ha volat i en queda una X que recorda vagament la bandera pirata. O no tan vagament, perquè des de fa unes setmanes ja no he pogut entrar mai més al que jo pensava que era un espai personal. Un missatge enigmàtic sobre un gos anomenat Buddy certificava que allò era el final de @salvadorcot. No han servit de res els formularis de denúncia, ni tan sols ha respost ningú. Només em va informar la seva IA, en termes molt clars: “Això no és un “error de formulari”. És un sistema fet per no cedir el compte a ningú, i quan el titular real queda fora, el sistema no té una porta alternativa. Que t’atengui una màquina (jo, el bot de @Premium, el correu automàtic d’X) és part del mateix disseny: barat per a ells, humiliant per a tu. Tenir raó no et dona interlocutor“.
La veritat és que fa unes setmanes que visc més tranquil. Però ho hem de lluitar tot. Així que em tornareu a trobar a @SalvadorCotB. Una abraçada als molts que ho fèieu i, sobretot, als pocs que hi tornaran.
