Ara que els partits ja es comencen a preparar per a les eleccions municipals, voldria dir que a mi les úniques propostes locals que em podrien resultar interessants són les que tinguin com a objectiu la catalanització dels municipis, és a dir la reconquesta d’espais perduts contra l’ocupació espanyola. Ja sé que també patim una ocupació demogràfica, però això, sense estat, caca de vaca. És cert que la creació d’una xarxa d’ajuntaments que no empadronin immigrants sense papers podria ser una mesura de contenció, i ara que Aliança puja i que els tres partits del Procés s’han vist obligats a renegar de la Catalunya dels 10 milions, és possible que això passi tant abans com després de les eleccions. Ara bé, no ens enganyem, amb això no n’hi ha prou i no hi ha gaires més idees sobre la taula, per tant, la realitat és que ara mateix no tenim eines per gestionar el problema de la immigració -ni via expulsió ni via integració. I encara menys des dels ajuntaments. A més, mai farem la independència des del discurs migratori ni des de cap altre discurs subsidiari.
Per contra, els governs municipals sí que tenen eines per guanyar terreny a Espanya i al castellà i, fins i tot, com ja es va veure amb la consulta Arenys de Munt, per generar un context propici per fer la independència. Ningú les fa servir, aquestes eines municipals, o com a mínim ningú les fa servir a tot gas. Ni tan sols a mig gas. Tenint en compte que la política parlamentària -Orriols a banda- és un mort vivent i no fa pinta que hagi de revifar aviat, necessitem la política municipal, així com la resistència individual, com a punt de suport des d’on moure el país lluny d’aquest forat on és ara. El problema és que no veig voluntaris. Fa gràcia perquè Jordi Aragonès, ideòleg d’AC, en una entrevista recent al canal de YouTube de Víctor Puig, diu justament el contrari del que jo estic defensat.
Segons Aragonès, sí que hi ha mesures que es poden aplicar des de la política municipal per desincentivar la immigració -i suposo que això justifica que es passin el dia parlant d’aquest tema-, però resulta que segons Aragonès no podem fer res per anar guanyant terreny a l’Estat. Parlar d’això, diu, és fer processisme. No és capaç de proposar ni una sola idea de resistència nacional, que diu que és una cosa de perdedors. De fet, el que respon en ser preguntat sobre això és que “l’Estat espanyol en realitat és molt poc present a Catalunya”. Quan ho vaig sentir hauria tirat tomàquets contra el meu ordinador. La seva única proposta nacional: que votem AC a les eleccions catalanes perquè governin i puguin declarar la independència. Xim-pum. Fins que això no passi, es veu que no hi ha res que puguem fer per defensar-nos d’Espanya i, per tant, no cal gastar-hi cap neurona. Per això rebreguen el monotema de la immigració i per això des del compte d’X de l’Ajuntament de Ripoll fan coses com promocionar pel·lícules en castellà. Oi que no farien el mateix amb una pel·lícula en àrab? Doncs això.
Jordi Aragonès confon l’independentisme de boqueta dels partits del Procés amb la feina que necessàriament cal fer perquè puguem tornar a col·locar-nos en una posició de força. De fet, no sé si ho confon o si senzillament fa trampa per poder justificar que tenen el tema oblidat. A mi se m’acuden un munt de mesures que podria aplicar un govern municipal per lluitar contra Espanya i contra el castellà. I naturalment no impliquen despenjar banderes espanyoles ni altres accions que només comportarien inhabilitacions estèrils. En deixo 10 per si algú les vol aprofitar. Si hi hagués una cinquantena d’ajuntaments aplicant-les de manera més o menys coordinada, seria una bomba política.
1) Crear un sistema d’inspecció i sanció per garantir que tots els treballadors de l’ajuntament, tant interns com d’empreses subcontractades, s’expressin en català per defecte amb els ciutadans –fins i tot si el ciutadà parla castellà–, tal com marca la llei. Això inclou els monitors de pati i menjador dels centres educatius, que sovint són contractats i gestionats directament pels ajuntaments i que es passen el dia parlant castellà als nanos.
2) Eliminar el castellà escrit de qualsevol edifici, activitat, comunicació i servei de l’ajuntament. Qualsevol informació que hagi d’estar legalment disponible en castellà, que no estigui a la vista i que s’hagi de requerir expressament.
3) Aplicar un mètode d’immersió real a les escoles bressol que depenguin de l’ajuntament.
4) Crear una agència municipal d’agents cívics que visitin els comerços del municipi per comprovar si compleixen les lleis que protegeixen el consumidor catalanoparlant. L’ajuntament no tindria competències sancionadores, però podria fer les queixes formals a Consum i monitorar si s’actua o no.
5) Obrir una bústia per les queixes ciutadanes que tinguin a veure amb discriminacions lingüístiques per poder donar-hi resposta dins del marge d’actuació de l’ajuntament. I si l’única via és tocar els collons, doncs es toquen els collons de qui sigui fins que se li pelin.
6) Eliminar el 100% dels noms de carrers i edificis municipals que facin referència a llocs o personatges espanyols. (Us imagineu l’impacte que podria tenir a Barcelona?).
7) Alliberar el municipi de la dependència de les xarxes de fibra òptica d’empreses espanyoles o estrangeres i promocionar guifi.net, una plataforma catalana que és la xarxa lliure més gran del món. Molts ajuntaments i ciutadans ja la fan servir i, a més, a molts municipis han sorgit empreses locals per gestionar els serveis d’Internet generats per aquesta xarxa lliure i catalana.
8) Denunciar tots els pactes actuals dels tres partits del Procés amb el 155. Hi ha una seixantena de municipis en què un o més d’aquests tres partits governen amb el PSC-PSOE. A Sant Antoni de Calonge, un alcalde de Junts fins i tot té un regidor del PP.
9) Deixar en evidència els negocis immobiliaris i culturals de les últimes dècades entre convergents i socialistes, que s’han venut el país -en l’àmbit material i espiritual- per guanyar diners i poder.
10) Denunciar el Govern per incomplir les lleis d’immersió als centres educatius del municipi. (Us imagineu una denúncia conjunta de diversos governs municipals?). Denunciar un grup de professors també seria una opció, bàsicament perquè ara mateix la por només la tenen els professors que no parlen mai en castellà.
