Hi ha massa motius per fer una bona botifarra a la cita del 14F i quedar-se a casa. De fet, totes les enquestes auguren una important caiguda a la participació. Tots els partits voldran treure’s el mort d’una baixa participació de sobre dient que és culpa del risc que suposa la COVID. Però la penosíssima campanya que estem veient o l’espectacle polític vist a Catalunya al llarg dels últims tres anys fan perdre les ganes de votar fins al més fervent creient en la democràcia representativa. Personalment, jo formo part d’aquest 35% d’indecisos que assenyalen les enquestes (unes enquestes que són tan poc de fiar com alguns candidats) però tinc clar que, malgrat tot, el 14F aniré a votar, tot i morir-me de ganes de fer-li al sistema i els seus partits, una enorme botifarra. A continuació, comparteixo les meves raons.
La primera raó per anar a votar que tinc és que jo no ja li demano gaire al vot. Tinc amics que fa anys que no voten perquè “no serveix per a res”. Fa uns anys em revoltava contra aquesta afirmació, però cada cop em costa més: la democràcia, tal com la coneixem, demostra cada cop amb més cruesa que difícilment pot respondre als anhels de les majories. Per posar només dos exemples: si votes partits independentistes saps que, encara que guanyin per un 90%, no podran fer la independència des del Parlament de Catalunya. Això ja va quedar clar el 2017. Si votes partits d’esquerres que et prometen un “proceso constituyente“, “combatir la monarquia” o “prohibir los deshaucios“, després has de passar-te quatre anys veient que “ahora no és el momento” de cap referèndum, que el “proceso constitutyente” ha desaparegut completament del vocabulari o que, si vols que s’aturin els desnonaments, hauràs de seguir confiant en l’organització popular perquè els escons es demostren incapaços de frenar res, fins i tot governant la ciutat més gran de Catalunya o tenint ministres a la Moncloa.
Davant tot això és difícil argumentar que sí, que cal anar a votar. Són massa desenganys, massa “canvis” que no han arribat mai. Malgrat tot, però, com deia al principi, aniré a votar perquè no li demano gaire al vot. Ja sé que 70 diputats no faran la independència; ja sé que Podemos mai trobarà el moment d’atacar de veritat la monarquia; ja sé que no hi ha escons que, per si mateixos, siguin capaços de provocar canvis realment valuosos i profunds. Fixeu-vos: una de les conquestes més potents de la Història, la jornada de 8 hores, va ser aconseguida per la lluita sindical i popular, als carrers, amb barricades i amb mesures de força molt contundents. Doncs al llarg dels últims quaranta anys de democràcia representativa, aquesta fita no para de retrocedir. Ja no és només que no serveixi per aconseguir. No serveix ni tan sols per conservar.
Per tot això, no li demano gaire al meu vot. En certa manera, els meus amics que es neguen a anar a votar perquè “no serveix”, estan admetent que voldrien esperar del vot molt més del que pot donar. Jo, com que li demano ben poc, no em puc sentir desenganyat. I per això aniré a votar el 14F.
Sé que el meu vot ‘no serveix’ per a coses importants. Però:
- Serveix impedir que el president de la Generalitat sigui d’un partit que ha donat suport al 155
- Serveix per fer que hi hagi menys diputats contraris a l’amnistia dels presos polítics
- Serveix per deixar en minoria els que volen tancar mitjans de comunicació públics
- Serveix per impedir que el futur govern de Catalunya es pugui constituir amb els vots dels partits que defensen la monarquia corrupta
- Serveix per fer més difícil que l’extrema dreta entri amb menys força al Parlament
- Serveix per obligar a fer que s’ho repensin els independentistes que volen “passar pàgina” de la confrontació que el poble va saber fer el 2017
- Serveix per dir a l’Estat i al món, un altre cop, que Catalunya no té rei i que els que empresonen són minoria.
Algú podria pensar que tot això és molt poc. Té tota la raó. M’agradaria que votant el 14F es pogués fer una autèntica revolució. Però no serà així. Aquesta revolució que uns quants volem no arribarà només d’unes urnes tutelades per la monarquia. Aquesta revolució només vindrà de la feina feta al carrer, a la comunitat, teixint, teixint i teixint valentia, consciència i força. Això difícilment ho faran els partits i els diputats des dels seus escons. Però, sense dubte, tot plegat serà una mica més fàcil si el meu vot serveix per a aquestes poquetes coses que li demano. I jo crec que serveix.
122 
153 
