Els Mossos d’Esquadra i els Bombers han obert una convocatòria de 850 i 240 noves places, respectivament. A les dues convocatòries, un 40% dels llocs estan reservats per a dones. És a dir, aquestes places han de ser ocupades per dones encara que això impliqui deixar fora homes que hagin tret puntuacions més altes als exàmens, és a dir aspirants més capacitats que elles. Les quotes són un mecanisme antiigualitari i antifeminista. Antiigualitari perquè discriminen per llei la meitat de la població per raó de sexe, que és un tret indestriable de la naturalesa de totes les persones.I antifeministes perquè menyspreen les dones -alimentant la idea que nosaltres necessitem avantatge i sobreprotecció, com si fóssim nenes petites o la princesa del conte del pèsol-, i perquè perjudiquen les dones més capacitades i voluntarioses, que en un sistema de quotes sempre hauran de lluitar contra la sospita que són allà perquè ho mana la llei, no perquè s’ho mereixin.
Les quotes no són el més greu, en aquest cas. A les dues convocatòries, les proves físiques són més exigents per als homes que per a les dones. Per posar un exemple, un home ha de ser capaç d’arrossegar un cos més pesat que una dona. És delirant. És com si, en nom de la igualtat, hi hagués proves físiques específiques per a coixos, cecs, sords o obesos. Si tu fossis aquell cos que cal arrossegar o carregar perill enfora, voldries que intentés salvar-te la vida un agent que hagi passat les proves físiques més exigents o les proves físiques de la categoria B? Doncs això.
Les proves d’accés a qualsevol lloc són mecanismes de selecció que han de servir per poder triar, d’entre totes les persones que s’hi presenten, les que són més competents en les habilitats a examinar. Si hi ha unes proves dissenyades per testar la capacitat física dels aspirants, els criteris d’avaluació i selecció han de tenir a veure amb aquestes competències, no amb altres variables. Algú s’imagina unes proves per a un equip esportiu que tinguessin algun tipus de quotes o que donessin peixet a una part dels participants en nom d’una ideologia?
Si les proves físiques per accedir als Mossos i als Bombers fossin realment igualitàries -és a dir, si les regles fossin iguals per a tothom- és evident que molt poques dones podrien accedir-hi. Per promoure l’entrada de les virtuts femenines en aquests organismes, que de fet em sembla una molt bona idea, es podrien crear places específiques per als llocs que només requereixin competències intel·lectuals, amb unes proves d’accés que no incloguessin exàmens físics. I a partir d’aquí, que guanyin els millors, els que treguin millor nota. Això tindria sentit i seria igualitari. El que és de bojos, per perillós, és que s’imposin els dogmes ideològics a costa de la seguretat de la gent, en unes proves per accedir a uns organismes que precisament estan pensats per vetllar per la seguretat de la gent.