Si hi ha tipus penals difícils d’aplicar, el que correspon als delictes d’odi n’és un. O Hauria de ser-ho. Honestament, s’hauria d’admetre que en molts casos és difícil posar la frontera entre el que és llibertat d’expressió i el que depassa aquest dret. Si el fet a judicar és molt clar –una incitació concreta, sistemàtica i organitzada a atacar o marginar un col·lectiu vulnerable clarament identificat, per exemple les persones sense sostre– és fàcil decidir.
El problema sorgeix en els casos que, bàsicament, consisteixen en una acumulació d’insults i barbaritats in crescendo a les xarxes socials per raons polítiques. L’estat d’opinió que es crea quan són recurrents i permanents, o quan es produeixen polèmiques agudes que duren setmanes, tensa realment la societat? Pot incitar que es cometin actes violents per odi social? S’ha d’actuar penalment contra aquests comportaments? La Fiscalia de Delictes d’Odi ha de dedicar-se a vigilar exabruptes a Twitter? Aquest sembla l’autèntic dilema, i sembla difícil de resoldre.
A l’hora de la veritat, però, la solució es veu que és fàcil: aquests comportaments es persegueixen segons qui en siguin els autors. Ningú, al sistema penal, reconeixerà que hi ha una doble vara de mesurar. Però casos cèlebres com el de l’escola de Canet on es va imposar el 25% de castellà en una classe de P3 a petició d’una família demostren que el Codi Penal en els delictes d’odi s’aplica només en una direcció. Una “profusa” investigació dels Mossos d’Esquadra –en paraules de la Fiscalia– va permetre imputar quatre persones –de les 40 investigades– per crítiques i mofes contra la família que va demanar imposar el 25%. Una de les quatre piulades imputades era la que deia: “Farem canelons amb carn de nen castellanoparlant”. La mateixa Fiscalia admetia que aquesta frase era una “befa”, però tot i així va defensar que s’havia de judicialitzar perquè “cosifica” el “menor castellanoparlant” com “si fos carn per fer canelons” (sic).
Els imputats s’han defensat presentant centenars de tuits contra ells i contra l’escola –que es va mostrar en desacord amb la imposició judicial del 25%–, missatges que contenen barbaritats molt més descarnades i les recurrents –i agres– comparacions dels defensors del català amb el nazisme. L’informe de verificació de l’existència d’aquests tuits que han hagut de fer els Mossos –també molt profús– es va lliurar al jutjat el 18 de gener. I no ha passat res més. Cap peça separada, cap reacció del jutge ni de la Fiscalia. L’odi de ser una carretera de sentit únic.
6
7
