• Barcelona–
  • Girona–
  • Lleida–
  • Tarragona–
  • Tortosa–
  • Mataró–
  • Vic–
  • Vilafranca del Penedès–
  • Vilanova i la Geltrú–
  • La Seu d'Urgell–
  • Puigcerdà–
  • Figueres–
  • Gandesa–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Sant Carles de la Ràpita–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Terrassa–
  • Sabadell–
  • Granollers–

Pedro Sánchez ha tornar a treure la bandera espanyola de l’armari de l’esquerra per disputar-la sense complexos a una dreta que durant dècades n’ha reivindicat l’exclusivitat. El president espanyol i candidat del PSOE ha pujat a l’escenari en un míting a Alcorcón onejant una gran bandera espanyola. No ha estat un gest improvisat ni una concessió a l’entusiasme del públic. És un missatge polític: fer bandera del patriotisme progressista i desmuntar el missatge que l’espanyolitat més primitiva és patrimoni únic del PP i Vox.

“Aquesta és la nostra bandera, la bandera de la Constitució espanyola, la de la democràcia, la dels drets, la igualtat, les dones i la diversitat territorial”, ha dit Sánchez, vinculant-la amb la lluita dels avis i els pares per conquerir les llibertats democràtiques. Una declaració que resumeix l’operació que el PSOE vol posar en circulació en aquesta campanya: recuperar els símbols nacionals per a l’esquerra i desactivar-ne l’apropiació per part del nacionalisme conservador.

Ras i curt, Sánchez vol disputar al PP i Vox el monopoli del patriotisme espanyol. Per això presenta la bandera com un símbol de democràcia, drets socials, igualtat i diversitat territorial. Una operació adreçada fonamentalment a l’electorat progressista espanyol que no se sent identificat amb el nacionalisme de dretes, però que tampoc vol renunciar a una determinada idea de pertinença nacional. El PSOE intenta ara trencar l’associació entre la bandera espanyola i el conservadorisme i construir un relat en què ser d’esquerres i sentir-se espanyol no siguin identitats incompatibles. Un relat, per cert, que sempre han sostingut els barons del PSOE sense complexos.

En plena campanya del 29-N, Sánchez necessita eixamplar el perímetre del seu electorat i parlar a uns votants moderats que poden compartir bona part de l’agenda social socialista, però, i aquí hi ha la clau, que no combreguen amb els pactes parlamentaris amb els partits independentistes ni amb les suposades concessions territorials que han marcat la legislatura. I de retruc, la reivindicació de la bandera i de la Constitució també serveix per projectar una imatge de centralitat institucional i disputar a la dreta el terreny de la identitat espanyola.

Però el discurs té una frontera que des de Catalunya no es pot ometre. Sánchez reivindica la diversitat territorial, però situa la Constitució espanyola com a marc indiscutible d’aquesta pluralitat. La seva idea d’Espanya pot ser més social, feminista i oberta que la que defensen PP i Vox, però continua pivotant sobre una única identitat constitucional.

El PSOE ha necessitat els vots de Junts i ERC per sostenir la seva majoria parlamentària. Tanmateix, la bandera que ha onejat a Alcorcón no és una mà estesa a l’independentisme, sinó una manera de dir als seus potencials votants que no han de patir per la unitat d’Espanya. Un missatge molt nítid per un independentisme que, suposant que PP i VOX no sumin, tornaria a ser clau perquè el PSOE retingui el poder.

Comparteix

Icona de pantalla completa