• Barcelona
  • Girona
  • Lleida
  • Tarragona
  • Tortosa
  • Mataró
  • Vic
  • Vilafranca del Penedès
  • Vilanova i la Geltrú
  • La Seu d'Urgell
  • Puigcerdà
  • Figueres
  • Gandesa
  • L'Hospitalet de Llobregat
  • Sant Carles de la Ràpita
  • Sant Cugat del Vallès
  • Terrassa
  • Sabadell
  • Granollers

La crisi de Ceuta ha arrasat totalment les convencions de l’esquerra espanyola. És un fet que s’ha imposat, de cop, el criteri de fronteres tancades i les diverses esquerres espanyoles han abandonat a la seva (mala) sort als milers d’immigrants, molts d’ells menors, que han passat de ser els pàries de la terra a ser considerats munició de la guerra híbrida. Pedro Sánchez va començar el seu mandat, l’any 2018, acollint les 600 persones de l’Aquarius, que es trobaven en una situació límit al mig del Mediterrani i havien estat rebutjats, prèviament, per les autoritats d’Itàlia i Malta però, vuit anys després, la voluntat és exactament la contrària, malgrat la tragèdia que impliquen les 145 persones que van morir ofegades quan intentaven travessar la frontera de Ceuta.

El cas és que, primer, el govern del PSOE/Sumar va abandonar el Frente Polisario i, després, ha optat per prioritzar el benestar de la població espanyola (prioritat nacional?) per damunt dels milers de persones que ho necessiten tot. Ceuta, Melilla i la resta de places de sobirania -moltes d’elles, pedres amb una bandera espanyola al damunt- són territoris improductius, que costen diners als contribuents i que només tenen una justificació d’exaltació nacionalista. El govern de l’esquerra espanyola ha situat l’eix nacional com a valor superior a la solidaritat i amb això s’acaba la distinció amb la dreta, que ja era molt limitada.

D’aquí la confusió de l’esquerra catalana, a la qual li costa una mica més afegir-se a les proclames en favor del manteniment d’un grapadet de colonietes que fan un imperiet. L’Espanya d’esquerres s’ha evaporat, sobtadament, batent les seves ales d’unicorn i només queda l’Espanya de veritat i el seu a por ellos, aquesta vegada contra el moro. Perquè, com ha solemnitzat Pedro Sánchez, “Ceuta no és la frontera d’Espanya. Ceuta és Espanya a la frontera”, una ratlla a defensar davant de milions de pobres que esperen per creuar perquè ja se sap que, com cantava Manolo Escobar, “España siempre ha sido y será eterno paraíso sin igual”.

Comparteix

Icona de pantalla completa