Ho recordava fa pocs dies Iván Redondo, un dels referents del PSOE sanchista; si bascos i catalans no votessin, la dreta espanyola tindria una hegemonia sistemàtica des de 1996. Dit d’una altra manera, Catalunya i el País Basc capgiren la voluntat popular -mai millor dit- dels espanyols. I aquesta és una de les disfuncions essencials del sistema polític derivat de la transició. Sense el catalanisme i el basquisme, o almenys una part substancial de tots dos, l’esquerra espanyola no té possibilitats reals de governar.
Això deixa l’Estat espanyol en una situació política impossible per manca d’alternança. La dreta (PP, primer, i PP-Vox des de fa uns anys) ha utilitzat, a fons, la raó d’estat per bloquejar el sistema i impedir, de forma estructural, l’evolució federalitzant de la política espanyola. Quan ho han considerat necessari, han llançat la policia i els jutges contra l’independentisme, destruint, en la pràctica, el gradualisme possibilista que havia caracteritzat el pujolisme. I si no hi ha instruments per a la negociació, la pressió trenca el dic. El procés, en gran part, va ser aquesta mena de desbordament.
Així les coses, la dreta espanyola només té dues vies si vol assentar-se en el poder. O bé recupera el diàleg amb Junts i PNB -una operació dificilíssima a causa de la confrontació dels diversos electorats-, o bé utilitza una majoria històrica que arribi als 210 diputats per canviar la Constitució i les regles del joc. Amb aquesta majoria, per exemple, es podria suprimir l’Estatut de Catalunya o canviar la llei electoral per sobrerepresentar -encara més- l’Espanya espanyola. A més, és l’itinerari que voldrà imposar Vox, que intentarà convertir-se en l’única opció possible de pacte per al PP. Ara voldran acabar la feina que van començar amb la violència del 1-O.
En definitiva, el sistema institucional haurà de reformar-se, en un o altre sentit. O endavant o endarrere. Per això és imprescindible recuperar l’eix nacional, sigui per forçar el PSOE, sigui per resistir davant del PP i Vox. S’ha de tancar l’esquerda catalana i exportar-la a Madrid per tal d’accelerar la descomposició política del sistema borbònic.
