Aquesta setmana han transcendit dues resolucions, una de judicial i una de constitucional, força interessants. Una és una interlocutòria de la sala penal de l’Audiència Nacional i l’altra, una sentència del Tribunal Constitucional. Totes dues configuren una defensa aferrissada dels drets processals en el dret penal. És a dir, del valor de les garanties, del dret de defensa i, sobretot, de quin ha de ser l’objectiu de l’ordre jurisdiccional penal. Tres elements que basteixen els estats de dret. De fet, sense la seva existència, l’estat de dret s’esfuma.
En primer terme, la interlocutòria 151/2026 de la secció segona de la sala penal de l’Audiència Nacional, que presideix el magistrat Fernando Andreu i que, en aquesta ocasió, n’ha estat el ponent. Val a dir que el jutge Alfonso Guevara va estirar les orelles a Andreu per prorrogar una presó quan no tocava en l’espinós sumari del cas Emperador, que encara està per jutjar, i va tenir coneixement de “la burra” que la policia patriòtica havia venut amb el cas de Xavier Trias i no va fer res.
Aquesta vegada, però, Andreu, juntament amb els seus companys de toga, han barrat el pas a una extravagant querella d’Hazte Oír, una associació de caràcter ultraconservador amb pretensions de fiscalia a l’ombra. La querella anava dirigida contra l’expresident del govern espanyol, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero. La resolució rebla el clau del jutge instructor, que es va negar a admetre-la a tràmit. Els magistrats recorden que en el dret espanyol estan prohibides les causes generals i les investigacions prospectives. I que no s’hi val a obrir diligències amb interpretacions periodístiques.
La segona resolució supera els marges del poder jurisdiccional. És una sentència del Tribunal Constitucional, dictada per unanimitat, que retorna una mínima confiança en la institució. És la sentència 2153/205, sobre un recurs d’empara d’un guàrdia civil implicat en un cas extraordinari de narcotràfic. Permeti’n-me que els en faci cinc cèntims, que el cas s’ho val. El Jutjat Central d’Instrucció 3 investigava, a instància de la fiscalia antidroga, una organització dedicada al tràfic de droga a través d’un narcotúnel entre Ceuta i el Marroc. Déu n’hi do.
En tot cas, la detenció de Rubén, un dels guàrdies civils implicats, es va practicar el 30 de gener de 2025, i la jutgessa instructora va dictar ordre de presó preventiva el 2 de febrer següent. Ja en aquell moment, el seu lletrat defensor, José María Calero, va demanar accedir a l’expedient judicial que contenien els suposats indicis que justificaven la presó. La petició li va ser denegada al·legant que les diligències eren secretes.
Els magistrats han atorgat l’empara al guàrdia civil establint una doctrina clara sobre l’ús de la presó preventiva i com s’ha de justificar. El TC deixa clar que no es pot acordar només apuntant indicis genèrics o mitjans de prova. En aquest cas, eren intervencions telefòniques. Els magistrats critiquen que, malgrat que s’enumeressin els delictes pels quals era investigat i els fets, no hi havia cap dada sobre la prova incriminatòria. És a dir, quines converses s’havien enregistrat, des de quins terminals i amb quines persones. La llibertat de les persones no pot dependre d’una referència genèrica. Ja era hora que el tribunal de garanties posés ordre en aquesta qüestió, que deixava un marge d’arbitrarietat brutal als jutges instructors.
Les dues resolucions són molt importants i enforteixen el sistema legal espanyol. Però, certament, la pregunta que s’escau és si els magistrats haurien raonat de la mateixa manera si els protagonistes de les causes haguessin format part del Grup Objectivament Indentificable de Persones (GOPI) que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va referenciar, amb traça, amb relació als independentistes. La delicadesa argumentativa de les dues resolucions s’ha trobat a faltar en molts dels processos tenyits de la política catalana. O és que, en sentit contrari, hi ha un doble sistema de garanties: un de bo i un altre per als membres del GOIP? La pregunta s’haurà de respondre a partir d’ara.
