Si els deu manaments es resumeixen en dos, les lletanies de Pedro Sánchez ara mateix es redueixen a una. “Senyor, il·lumineu Trump perquè la seua fúria esporàdica caiga sobre un nou objectiu més oprobiós encara que els recents”. “Vas insigne de devoció, tingueu pietat”.
Només una disrupció divina podria salvar el president del govern espanyol d’haver de donar explicacions sobre la calamitat que caurà sobre el seu partit a Andalusia aquest diumenge. Qui pensaria en Andalusia si Trump atacara Alaska? Sánchez no tindrà aquesta sort. No podrà obrir cap nou front que li permeta prendre un nou estendard de justícia universal.
Segons les enquestes més benignes, el PP podria perdre dos o tres diputats i passaria dels 58 actuals als 55, a la frontera infame que el pot separar de la majoria absoluta. El PSOE ara en té 30 i els sondeigs aventuren que en perdria dos. VOX guanyaria els tres que perdria el PP i els podemites barallats i disgregats –Per Andalusia i Endavant Andalusia– es paparien i es repartirien els dos de menys dels socialistes.
El president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, s’ha sumat a la traca electoral que Alberto Núñez Feijóo va comboiar per demostrar a Sánchez que no té el suport del noble poble espanyol i ha avançat unes setmanes les eleccions. Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i ara Andalusia. La intenció era innoble i podria semblar astuta, però els resultats han estat estèrils. Què guanyarà Moreno a part de perdre un mes?
Feijóo ha fet engolir als seus barons autonòmics gripaus com una bola per a no res o per a pitjor. Encara que els socialistes han perdut un, dos o tres llençols en cada bugada, el president espanyol ha mirat cap a un altre costat. També ho farà ara, però no és tan fàcil.
No serà tan fàcil, perquè Andalusia és Andalusia, feu històric dels socialistes i on encara bramen els galls plomats Guerra i González, i perquè Pedro Sánchez hi ha enviat l’expresidenta i exministra d’Hisenda María Jesús Montero, que ha recalat vuit anys a Madrid però que abans n’havia passat quinze al govern andalús.
Aquesta serà ara la diferència. Sánchez ha enviat un mascaró de proa a l’antic feu socialista i serà difícil justificar-ne el fracàs previsible. On es ficarà diumenge a la nit? Ja té algun viatge organitzat? Montero no és un baró territorial, sinó una de les persones de confiança del president, que es desprèn de les plomes més vistoses encara no se sap ben bé amb quin sentit.
María Jesús Montero fracassarà a Andalusia, tot i que encara algun afecte serà capaç d’adduir que tampoc baixar alguns diputats és un mal resultat. No. Un mal resultat per als socialistes deu ser empomar amb la boca els set genets de l’Apocalipsi.
Amb la guerra contra l’Iran esdevinguda una partida macabra de ping-pong diplomàtic, Ucraïna convertida en un camp d’aterratge sinistre de drons i la Franja de Gaza sense cap edifici més a enrunar, no hi ha cap novetat al front que permeta a Sánchez una de les seues genialitats ultramarines. Ja ha gastat totes les causes.
Fa dies que Donald Trump es limita a moure les mateixes peces dels escacs i a repetir en bucle intervencions anteriors. Podria servir Florentino Pérez qui salvara Pedro Sánchez amb la tàctica del calamar, però en aquesta era de realitats liquades i informacions líquides, ni el president del Reial Madrid pot entretenir premsa i públic més de tres dies.
Diumenge a la nit Pedro Sánchez es trobarà cara a cara amb la realitat electoral més amarga. Les lletanies li serviran de poc. No dirà res. Quedar en evidència és trist, però més trist és haver de convocar eleccions. No ho farà. Feijóo perdrà el darrer cartutx. Tampoc s’immutarà. La política espanyola és com el Corral de la Pacheca. I les comèdies sempre són les mateixes. Ara no arriben ni a sainet. Pobre Lope!
