Hi ha un jutge a Barcelona que ha sorprès tothom amb una lliçó de proporcionalitat que haurien de seguir molts dels seus col·legues, la Fiscalia i els Mossos d’Esquadra. Amb diligència i contundència, ha tancat un cas que no s’hauria d’haver obert mai, el conegut popularment com a ‘sumari Canelons’. Es tracta de la macroinvestigació oberta per la policia de la Generalitat arran de denúncies de Vox i entitats ultres contra tuitaires que van criticar la resolució judicial que obligava una escola de Canet de Mar a fer en castellà el 25% de les classes d’un grup de P3. Els Mossos van destinar-hi tants recursos i tantes hores que la Fiscalia es va entusiasmar amb la seva “profusa” investigació.
La policia catalana que arran de l’1-O va tenir comandaments imputats i va ser menystinguda per la judicatura –que va passar a considerar els seus agents sospitosos d’independentisme per no haver apallissat votants del referèndum–, en aquest cas va satisfer àmpliament els desitjos espanyols. Moguts per la pulsió d’esforçar-se perquè el sistema penal de l’Estat els perdonés, els Mossos han fet moltes coses, una de les quals va ser aquesta recerca, que els va portar a identificar 40 tuitaires que, a parer seu, podien haver comès un delicte amb els seus comentaris a Twitter, llançats en uns dies de forta polèmica pel cas de Canet. La piulada criminal més famosa del cas és la que hi dona nom: “Ja tinc preparada la carn de nen castellanoparlant per fer canelons“.
Inicialment, el jutge es va prendre el cas seriosament, fins al punt de separar el gra de la palla i imputar només quatre dels 40 assenyalats per la policia. I va fer saltar totes les alarmes quan va demanar un traductor perquè els imputats parlaven en català i assegurava que no els entenia. Finalment, però, aquest jutge poc sospitós de ser independentista ha deixat la Fiscalia i els Mossos amb un pam de nas amb una interlocutòria que ridiculitza la investigació per excessiva. Sense embuts, qualifica les piulades jutjades de “verborrea pròpia de les xarxes socials” i la broma dels canelons de “trivial metàfora culinària”. Malgrat que no oculta el seu menyspreu literari per les piulades, deixa clar que no veu cap delicte per enlloc i arxiva les imputacions. Amb la seva resolució, el magistrat del cas Canelons demostra que Twitter és una bombolla fàcil de rebentar. Només cal voler-la petar en lloc d’aprofitar ximpleries que s’hi diuen políticament per a martirologis inventats.
6 
4 
