Hom pot preguntar a qualsevol dels xatbots que la IA ens ofereix si és possible que el govern, que diu acatar la sentència que condemna Álvaro Garcia Ortiz, però estar-hi moralment (sic) en contra, l’indulti. I veurà que diu que sí, que es pot indultar la inhabilitació fins i tot encara que fos pena accessòria d’una altra de presó. Però fora menester afinar la pregunta, especificant els prompts, perquè si es repregunta per què Oriol Junqueras continua inhabilitat, el xatbot respon que el govern sols va demanar que se li perdonés la pena de presó, una pregunta que ens duria a preguntar-nos com és qui volia reconciliar Catalunya no va ser capaç d’entendre que, si era aquesta la finalitat, potser calia que, a més de retornar-li la llibertat, també se’l pogués tornar a votar.
Però preguntar amb els prompts que calen en aquest assumpte requereix no només ser jurista, sinó voler sincerament arribar al fons de la qüestió. Perquè qui vol que aquest concret fiscal general de l’Estat desaparegui del mapa diu que la llei prohibeix l’indult a la inhabilitació dels càrrecs públics i qui vol el contrari, està comptant els dies per restituir Garcia Ortiz i torçar la decisió del Tribunal Suprem. I cap de les dues coses és del tot resposta correcta. Per saber la veritat cal distingir les inhabilitacions absolutes, per a qualsevol funció o càrrec públic, de les especials, on el que es fa és apartar el condemnat del càrrec que desenvolupava. Per esbrinar l’abast de cada situació cal analitzar la llei d’indult, ja molt antiga (és de 1870), però reformada l’any 88, precisament pel que fa a aquestes qüestions. L’article 6 especifica què es pot indultar parcialment una inhabilitació absoluta, de manera que sols es mantingui la que es refereix a desenvolupar càrrec públic (per exemple, alcalde o ministre), però que es pugui accedir a una plaça de funcionari.
A la llei no hi ha cap prohibició d’indult d’una inhabilitació especial, com la que s’ha dictat per a Álvaro Garcia Ortiz. Però ni recordo ni crec que ni ningú pugui trobar un cas en què algú hagi estat apartat del càrrec i el govern, que a més ha de comptar amb el parer favorable del tribunal sentenciador, hagi restablert la persona en el càrrec, i menys encara en un cas com aquest on justament el delicte pel qual se’l jutjava justament el va permetre el càrrec que ocupava. És obvi l’escàndol que un indult d’aquesta mena produiria, no sols en l’àmbit espanyol sinó sobretot en els espais europeus on ja s’ha criticat a bastament la politització de la justícia i els inacceptables atacs des de l’executiu a les sentències quan no els hi són favorables.
La conseqüència de tot plegat és que fora legalment pensable, però políticament inacceptable salvar el soldat AGO.
