Entre el nacionalisme espanyol i Catalunya només hi ha “malentesos”, “tòpics” i ”informacions malicioses”, res que no es pugui resoldre amb un cop de viatge del president de la Generalitat a Jaén, a Valladolid, a Madrid o allà on sigui que hi hagi algú que no gaudeixi amb plenitud de la germanor i concòrdia que històricament ha impregnat l’estat de les autonomies. Amb el PSC instal·lat en el poder absolut de les tres grans administracions, Generalitat, Estat i Ajuntament de Barcelona, el conflicte no existeix, ni entre administracions ni entre ciutadans de tots els punts de l’Estat. No hi ha dissidència ideològica. Amb l’independentisme desactivat, Catalunya és el país de les meravelles: sense clavegueres de l’estat, sense catalanofòbia i sense polèmiques. Una autèntica bassa d’oli.
Una pax socialista que practica sense embuts amb la tranquil·litat que dona saber que res ni ningú el mourà de la cadira com a mínim en quatre anys. Governa en solitari, però amb una oposició prou desactivada i sense força per condicionar l’agenda d’un Govern que té com a màxima el qui dia passa, any empeny. A tot estirar, haurà de fer algun gest per fer veure que els Comuns i ERC han condicionat els pressupostos (miri’n el gag del Polònia en què Illa rep al seu despatx Jéssica Albiach i Oriol Junqueras i té un atac de riure quan els dos polítics intenten fer-li veure que ha de negociar, que el seu sí als comptes no és segur).
A Catalunya al país de les meravelles, la generositat del president arriba a l’extrem de sacrificar el seu sentiment catòlic perquè l’harmonia també regni a tota la plaça de Sant Jaume, on l’alcalde de Barcelona li ha plantat un estel lluminós amb música immersiva en comptes d’un pessebre com Déu mana. “Vostè i jo -referint-se al periodista Jordi Basté en un fòrum del grup Godó- som catòlics i tenim clara la tradició d’on venim, i penso que no és incompatible amb reivindicar les tradicions d’aquí d’una forma respectuosa i oberta”. Ep, però si l’estel el posa algú del PSC, ben posat estarà: “Tot el que decideixi l’Ajuntament i l’alcalde em semblarà molt bé”. Jaume Collboni no ha de patir per tenir un Govern de Catalunya que el fiscalitzi, li faci de contrapoder o li reclami res més enllà de gestió ordinària”.
