No té cara, no té ànima i no parla, però és a tot arreu. Com combatre’l o com comprar-lo? Hom no sap on o a qui adreçar-se per tal d’evitar que la seva ombra es vagi escampant i arribi a tots els racons del país. Heus ací la força del fantasma. Les seves víctimes només poden disparar trets a la foscor. El pànic els acaba dominant i esdevenen joguines de la seva voluntat.
Tot i l’aire cinematogràfic de la meva descripció, no exagero gens ni mica si afirmo que el fantasma de l’abstenció domina ara mateix a Catalunya la campanya electoral del 23-J. El triumvirat del procés (ERC, Junts i CUP) viuen atemorits per la seva presència. Han cridat a sometent i tots són trabucades contra un espectre.
Ben mirat, fan riure les seves canonades desesperades. En voleu una petita tria? El candidat d’ERC, per cridar a les urnes, diu que en aquestes eleccions espanyoles ens hi juguem… els drets humans! Ai las! Això vol dir que si no els votem, perdrem el dret a l’educació, al treball o la propietat privada, que són algunes de les facultats que contempla la Declaració universal dels drets de l’home. El PP i Vox no ens permetran ni treballar ni tenir un piset. Embolica que fa fort. Ni als països més desgraciats els amenaça una calamitat com aquesta.
També han tret el sant cristo gros de la Taula del Tercer Social de Catalunya. Els seus dirigents van ser entrevistats per TV3 i van pronosticar l’apocalipsi per als més desfavorits si no anàvem a votar. La pobresa més absoluta s’abraonarà sobre Catalunya si vós, benvolgut votant, no diposita la seva papereta per Nogueras, Rufián o algú de la CUP. Esteu avisats. Perquè, és clar, la dada de risc de pobresa o exclusió social a Catalunya del 25% de la població que ells han estat incapaços d’aturar són falòrnies que ens inventem tots aquells que promocionem no anar als col·legis electorals.
Dins el catàleg del xantatge emocional per tal de pidolar el vot, tampoc no podia faltar-hi la crida solidària als “polítics represaliats”. Ahir mateix, RAC1 feia una entrevista a Dolors Bassa on li plantejaven la possibilitat que els indults fossin reversibles si guanyés el PP i Vox. Ella afirmava que era factible. Qui no ens votarà, pensen ells, per evitar que tornem a Soto del Real? No hi ha ni propostes ni idees. Tot es redueix al vot de la por o de la compassió. La millor recepta per mantenir infantilitzat a un poble.
Però allò que realment els amoïna és que no poden negociar amb ningú. No hi ha cap telèfon on trucar i poder oferir alguna canongia a canvi de no molestar i que tot plegat segueixi el guió marcat per la partitocràcia. La seva impotència els fa perdre els papers i acaben insultant (en podeu trobar els exemples que vulgueu a les xarxes socials d’aquests darrers dies) al potencial votant. Us imagineu un venedor dient-li cul d’olla al client que no li vol comprar? Segurament el perdria per sempre. Precisament allò que els hi pot acabar passant.
Tot i això, no són conscients que s’acosta una fi d’etapa. Més ben dit, la seva etapa. Viuen immersos en els seus tripijocs particulars. Són com nens malcriats que sempre han fet el que han volgut amb els vots del ciutadà. Els venen al millor postor, segons el pacte que millor garanteixi mantenir les menjadores. No hi ha cap idealisme. És un simple negoci com el que fa qualsevol empresari.
Per primer cop els veiem patir com també pateix una gran part del nostre poble. Segurament, és el millor càstig per qui ha jugat impunement amb el sentiment nacional dels catalans. L’abstenció farà neteja. I bona falta ens fa!
34
14
