La constitució de l’assemblea de representants del CxR recorda l’avarada de l’Argo, el vaixell que va portar els argonautes fins a la Còlquida, en cerca del velló d’or, que aquí es diu la independència de Catalunya. L’origen de la història és semblant: Jàson vol recuperar el seu regne de Tesalia, que l’ha estat arravatat per l’engany i la força, com el MHP Puigdemont aspira a recuperar la seva presidència de la Generalitat, de la que se l’ha despullat per la força i l’engany; il·legítimament.

Jàson, l’arquetip de l’hèroe, marxa a l’estranger, a les terres dels bàrbars, com Puigdemont a l’exili a bord del Consell per la República, i s’enfrontarà a perills mortals en la seva navegació. ERC i el gobierno “d’esquerres”, com els penya-segats mòbils dels Simplegades, amenacen destrossar el vaixell al seu pas. El velló d’or, la independència, està custodiada per un terrible drac que, en lloc d’escopir foc, escup euroordres totes mullades. Aconseguirà el nostre heroi tornar amb el velló d’or de la independència? Recuperarà el seu regne, la seva presidència legítima? Què faran els tesaliotes/catalans quan el vegin tornar triomfant?

Els argonautes de l’assemblea de representants estan solcant aigües desconegudes. Per primera vegada es basteix formalment un parlament amb els representants d’un país intervingut, colonitzat i que, per tant, només poden constituir-se a l’exili. Hi ha una mena de tradició catalana. Després de la guerra civil, el malaurat Consell Nacional de Catalunya sembla un antecedent del Consell per la República; un antecedent heroic.

Això del parlament constituït fora dels murs, invenció dels plebeus romans amb la “retirada a l’Aventí”, el parlament en rebel·lia, acaba palesant sempre la superior legitimitat de l’assemblea que s’autoconstitueix en depositari de la sobirania popular o nacional. És el que va fer el tercer estat amb la retirada al Joc de Pilota, d’on va néixer la Declaració de drets de l’home i del ciutadà. Les declaracions d’independència són sempre declaracions parlamentàries.

Els argonautes de l’assemblea de representants del Consell per la República tenen una tasca fonamental: articular l’existència d’una república catalana digital, donar-li una Constitució que es debati al si de l’assemblea i es posi després a votació de la ciutadania. Al segle XXI, internet està substituint l’espai públic tradicional i els seus mitjans. Els argonautes de l’assemblea de representants són internautes i molt competents. Són el cos d’enginyers de la constitució republicana.

La interacció social es fa en bona part a les xarxes; l’opinió pública, també. Es pot dubtar, i es dubta, del seu abast, però no de la seva representativitat. No és una opinió “publicada” als mitjans convencionals, sinó que és una opinió pública forjada a un cresol on intervenen lliurement representants polítics de tota mena, periodistes, càrrecs i militants dels partits i la gent del carrer, sense prohibicions ni manipulacions. L’opinió de les xarxes compta, incita els mitjans tradicionals i critica sense embuts la seva performance i la dels òrgans representatius, estatals, autonòmics, municipals. La ciberpolítica és avui una part essencial de la política. Per què creieu que la batllessa Ada Colau ha contractat un cibergurú de l’esquerra per la minúcia de 10.000 € al mes cinc mesos? Per millorar la comunicació municipal barcelonina; és a dir, per fer propaganda d’Ada Colau en internet.

Com que la majoria dels representants de l’assemblea tenen residència legal a Catalunya, llur posició és dual, són titulars d’una doble ciutadania: la de la comunitat autònoma de Catalunya i la d’una república catalana independent al mateix temps; dos plans, el real i el virtual, que no es barregen. L’enllaç entre els dos són ells, precisament. I llur feina és difondre la representació de l’assemblea per mitjans digitals, donar cos a la república digital i aconseguir que el Consell per la República, que avui compta amb 101.593 inscrits, esdevingui el cens de la república que volia ser en un primer moment.

L’assemblea és un òrgan de debat i decisió; i la mesa, representativa de moltes orientacions polítiques, o de cap, determinarà el contingut de l’ordre del dia de la sessió constituent. El vaixell del Consell per la República ha de tornar amb el velló d’or de la independència.

Comentaris

    Narcís Novembre 16, 2021 | 20:38
    Bona comparació .. bona semblança .. símil força aconseguit ! PD : tant de bo tornin/ tornem-hi amb el velló d' or de la independència fent fora aquest invasor, aquest usurpador, aquest delinqüent estat, estat d'on només poden eixir delictes a quin pitjor ( com si no tinguessin prou quilòmetres quadrats on ser-hi sense haver de violar nostra nació o PPCC ! ) !
    Georgiana Novembre 16, 2021 | 20:51
    I tot això perquè el dominant regne d'Espanya no ens deixà ni deixa comptar-nos. Que no farem un cop siguem independents! Fins i tot els escèptics més nostrats seran llavors els més convertits, cridaners i purs.
    Jordi Novembre 16, 2021 | 21:50
    Heroi? MHP? El de la falsa DUI de 8 secs?? Aquest ha d tornar a Catalunya a fer qué exactament? Una altra fake DUI? A cagar a la vía iaio fdpta
      Antoni Planagumá Novembre 17, 2021 | 10:26
      En Cotarelo està molt fotut pobre.
    Luisnomeacuerdo Novembre 16, 2021 | 23:14
    Como tiene la perola el lisensiado cotorralero, las meninges hechas puré, que alguien le de un carguillo ya en tractoria o que le consiga una cita con su amor platónico, el pastelero loco.
    Eudald Novembre 16, 2021 | 23:24
    Infumable aquesta filípica que ens vomita l’amic Cotarelo. Puigdemont es un covard. S’ha montat un Xiringuito per viure hi tota la vida dels sectaris que el recolzen. O ens oblidem de la merda dels últims anys i ho tornem a fer tot de nou i d’una altre manera o tenim neo-autonomisme 40 anys més.
    Gal.i.Cia Novembre 17, 2021 | 01:11
    Y esto no es ningún juego, que se lo digan a ERCal. Digital? Jo encara conto en cèntims. Res de constitucions, només empenta, un banc Cat digital ben connectat; Un passaport, compartit si s vol amb una colla de repúbliques, multinacional. Irlanda tindrà algun castell lliure, grècia alguna illa... No interessen constitucions que no es compliran.
    Duna Novembre 17, 2021 | 09:42
    bona comparança, encara que alguns per aquí no l'e tenguin, normal... tenen un líder, el dels màsters falsos que es un tros de soca i ells no poden ser menys...
    Gonzalo Novembre 17, 2021 | 09:55
    La historia que emocionó a Steven Spielberg.
    Doctor Strangelove Novembre 17, 2021 | 12:07
    Em sembla que una persona més jove, més formada i sensata que en Cotorralelo, ho veuria d'una forma bastant diferent. Més o menys així: Un grup de iaios liderats pel famós Capità Aranya van al port a agafar una "golondrina" que els ha de portar cap a Ítaca. El vaixell està una mica atrotinat i fa aigües per tot arreu, i és quan al batxiller fent us del seu nom, baixa al primer port que troba i deixa als iaios a la deriva. Això sí, els hi promet que aconseguiran finalment el seu somni si el continuen subvencionat, perquè ara ell farà la feina que resta des de terra ferma! Doc.
      Doctor Amor extraño Novembre 17, 2021 | 15:42
      Doctor Amor extraño, a tí, ya se sabe, se te hace el chocho agua por los de Blanquerna, ay!, viejo nazi...
    Cotarelo té la seva gràcia i la seva ignorància Novembre 17, 2021 | 14:11
    Si passem de la mitologia a l'actualitat resulta que la llegenda del velló d'or és recollida per l'Ordre del Toisó d'Or, ordre de cavalleria fundada el 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya. Des de 1482 els reis d'Espanya són els Grans Mestres de l'Ordre, incloent Felip VI. En altres paraules: el velló d'or és a Espanya i el Gran Mestre és el Rei d'Espanya. Ironies del destí.
    Anònim Novembre 17, 2021 | 15:35
    Estou fora das Catalunhas, "real" (para alguns comenteiros, régia ou bubónica) e virtual. Mas parece que o Prof. Cotarelo tem toda a razão, porquanto os "comenteiros" säo incapazes de argumentar. Insultar ou o mal chamado "argumentum ad hominem" evidencia a miséria mental e humana do utilizante desse meio infeliz.
      uno que vive en Tabarnia Novembre 17, 2021 | 16:17
      ya ves muchacho la estulticia que ronda por aqui, uno que se hace llamar Doc y que presume de no se cuantos doctorados, expendidos por la famosa universidad Juan Carlos I (pienso) pues no desarrolla mucho que digamos, su soberbia sobre el que llama bachiller, Sr MHP Puigdemont, debe de ser porque un tipo sumamente preparado (piensa) puede tener la gran frustracion de haber fracasado en la vida
    federalista Novembre 17, 2021 | 17:07
    hahajaha aquest vell xarnego llepaculs a sou que fuma, un pastiss amb herbes derivades del cannabis, que li ha fet l'amo el pastisser fugit fuigpelmont, despres de xuclar els ous i orto del pastisser, coneix millor els baixos de puxi, que la romanesa casquivana la topor hahahahahah, ara se menja els pastissos de cannabis que fa el batxiller fugit quina pena de home.
      que pasa drogata pederal Novembre 18, 2021 | 19:56
      Uff, junqueras, no bebas tanto, parraco
    Tant si es vol, com si no es vol! Novembre 18, 2021 | 15:15
    Doncs jo també en formo part i n'estic molt orgullosa. Sé que no deixaré aquest món sense veure la nostra independència i ja és hora que la velocitat es vagi animant. Gràcies, Ramón Cotarelo, per voler acompanyar-nos-hi. I endavant les atxes, catalans!
    Temps de GURUS I BRUIXOTS PANXUTS Novembre 18, 2021 | 16:16
    Erc es un partit? o es una secta tradicional.catolica del G4AN GURU DON FERROVIAL JUNQUERAS Y FAMILIA? Quin fanatisme analfabet per qdorar al GRAN TALOS JUN1UERASEL REY PANXUT D'ERC.LLARENA
    Frank Novembre 19, 2021 | 12:11
    A cada comentari xungo que feu vers l'article del professor Cotarelo es traspua el color polític de cada comentarista. N'hi ha de molt espanyolistes, altres indepes reciclats, altres dels ressentits i descol·locats, altres d'envejosos de veure els èxits que aconsegueix el President Carles Puigdemont als llocs on hi ha justícia. En fi, que molts no l'hi arribeu ni a la sola de la sabata i no sabeu ni dissimular-ho.
    Fart de pallassos Novembre 19, 2021 | 18:54
    Ai pobre home, que hi farem ..

Nou comentari