A finals de 1989, el ple de l’Ajuntament de Tossa de Mar va aprovar, per unanimitat, la declaració del municipi com a “vila antitaurina“, prohibint aquest tipus d’espectacles (que s’havien fet, amb anterioritat, amb alguna instal·lació mòbil) i, per extensió, qualsevol acció publicitària de les places veïnes de Lloret i Girona. Això, uns anys després, va obligar l’alcalde -Telm Zaragoza (CiU)-, una regidora i tres policies locals a seure al banc dels acusats. L’empresa taurina de Girona els havia denunciat perquè havien fet fora del poble una furgoneta que repartia propaganda de les corridas sense tenir en compte la voluntat dels tossencs, democràticament expressada. A Tossa havien estat els primers del món i, de fet, els van condemnar per una falta de coaccions.
Però la bola havia començat a rodar. L’any 2003 va ser l’última temporada de toros a Lloret i la plaça va ser enderrocada tres anys després. El 2006 la piconadora va acabar amb la de Girona i, no gaire més tard, el 25 de setembre de 2011 queia mort, a la Monumental, Dudalegre, un toro de 567 quilos que va ser l’últim de la tarda. De totes les tardes. Un alcalde de poble havia encès la metxa que va acabar amb el gran símbol de l’espanyolitat. Fa molts anys que a Catalunya no queden ni les tanques d’aquell toro negre d’Osborne a les carreteres.
Les idees rupturistes sempre venen de baix. No només l’abolicionisme dels toros, hi ha molt exemples. La consulta d’Arenys de Munt, per exemple, va originar-se a partir d’una conversa en un bar. I el 29 de març de 2012, un conductor amb un parell de nassos va dir “no vull pagar” a l’AP-7 i aquells peatges van acabar caient… Idees noves contra velles injustícies.
No es poden contenir ni la imaginació ni la creació. I la societat catalana bull. Prova d’això són iniciatives com l’Informe Fènix o l’eina del Menjòmetre, dues novetats a les quals cal prestar atenció perquè sorgeixen de fora de la política i impacten sobre l’opinió pública. Tenen importància perquè afegeixen elements nous a l’anàlisi política del catalanisme i, sobretot, perquè actuen sobre la percepció social de la pròpia classe política. Som en el moment zero. En podrem comprovar els efectes d’aquí a uns quants -pocs- anys.
