El McGuffin de l’exèrcit català

La història militar de Catalunya és una manera diferent de veure la nostra història, la passada i la futura

Hitchcock, que era un punyetero, es va inventar un bon truc per enganxar els espectadors de les seves pel·lícules. El McGuffin. Un element que fa de motor de la història, però que no per força és essencial. Per exemple: un collaret robat, en una peli de lladres, o uns documents secrets, en una d’espies. 

Aquest és el cas de l’escola d’estiu organitzada per la Societat d’Estudis Militars (SEM): un McGuffin que ha arribat fins i tot al Parlament, via PSC. Uns exercicis pràctics i teòrics similars als que es poden fer a altres països, amb diverses motivacions, des del pur entreteniment fins al militarisme, però que en aquest cas semblen alarmants, per una raó elemental, des del punt de vista del poder espanyol: què fan els catalans jugant als soldadets, quan només haurien de jugar a les víctimes?

Un dia, fa uns quants anys, em vaig quedar de pasta de moniato a una llibreria. Tenia al meu davant el llom blanc d’un llibre amb un títol explosiu: «Història militar de Catalunya», de F. Xavier Hernández, publicat per Dalmau Editors. Exèrcit català? Una mena d’oxímoron, com «pau armada» o «rodona quadrada». Després de comprar el primer em va faltar temps per aconseguir els altres volums.

Era una nova manera de pensar i de fer història, disruptiva. Pensar en un exèrcit català, en una història militar de Catalunya, és sortir del marc mental espanyol. Només per això ja val la pena: surts de la gàbia i veus que a fora hi ha possibilitats interessants, de cara al futur, i una història que pot tenir un nou sentit.

Som un país sense exèrcit, que sempre ha vist l’exèrcit castellà com a estranger, aliè. I fins i tot, enemic. I a l’inrevés, també: som terra conquerida, no aliada, i no m’obligueu a explicar-vos històries de la puta mili…

Per això hi ha tan pocs militars catalans, el mateix que passa amb alts càrrecs estatals a tots els àmbits decisius: justícia, hisenda, exteriors, alta administració, església hispano-catòlica… L’Estat és seu, dels colonitzadors, no nostre, i normalment va en contra nostra. Els catalans som sempre sospitosos, fins i tot els socialistes, com ara mateix està passant amb els que ocupen llocs clau a empreses públiques o a ministeris. S’han de fer perdonar ser catalans, per inofensius que siguin.

I aquí ve el McGuffin. Podem pensar en un exèrcit català? Podem jugar a soldadets, encara que sigui sense uniformes? Podem imaginar avions o tancs amb les quatre barres? És sospitós o directament un delicte? O és una imatge d’un futur possible?

La història militar de Catalunya és una manera diferent de veure la nostra història, la passada i la futura. Permet imaginar coses aparentment inconcebibles, després de la castració física i química dels darrers segles. És una manera de créixer, de trencar barreres mentals. És tan revolucionari com imaginar un Tribunal Suprem català, una Hisenda, una ambaixada o un bisbe no sotmès a l’església hispana. Es comença així, imaginant, preguntant-nos: i què passaria si…? Diguem que és el pas següent a fer un referèndum adult, després de l’ingenu, frustrant i meravellós Primer d’Octubre…

Si els amos de l’Estat espanyol fossin prou intel·ligents, dirien: ens quedem defensa, exteriors i «lleis marc», i vosaltres us encarregueu federalment de la resta. Manarien igual i haurien muntat un parc temàtic per a hàmsters federals, tots ben entretinguts i contents, mentre els amos continuen manant en les coses clau. Però els falta intel·ligència política, són massa primaris. No afluixaran mai.

Per tant, en aquest país tan mancat de sentit d’Estat, cal imaginar-se coses inimaginables, com un exèrcit català o una autèntica policia catalana o una autèntica administració catalana. Coses que porten a imaginar un autèntic i complet Estat Català, perquè o el fas del tot o no seràs mai res. La Societat d’Estudis Militars no és una cosa de «frikis». És una eina molt interessant per pensar el futur i repensar el passat. Una preestructura d’Estat, vaja. Per això és sospitosa. Per catalana. I per disruptiva i alliberadora: ajuda a imaginar allò que el «deep state» voldria que fos impossible i impensable. Allò que en el fons els fa por. O pànic. Perquè saben que és perfectament viable. 

Comentaris

    Ona 18/07/2021 9:53 pm
    Doncs sí, efectivament. McGuffin per a tots els àmbits i estaments, que són de fàcil provocar i de més fàcil cagar-la encara. I és quan responent a la provocació i la caguen que hi veiem clar. Gràcies per l’article, constructiu i intel.ligent.
    Sixte 19/07/2021 12:07 am
    I posem a la CUP al cap del ministeri de defensa. Au pren-te la píndola que comences a derrapar.
    Luisnomeacuerdo 19/07/2021 12:45 am
    A ver estreñio como te lo e aplico para que tu abducida mente lo entienda al igual que el resto de borreguetes lazinazis, la comunidad Autónoma de Cataluña no tiene ejército porque no ha sido nunca un país, no lo es y lo mejor de todo para que te vayas haciendo a la idea, nunca lo será. Lo demás son cuentos para entretener a la parroquia amarilla.
      Dolors franquet 25/07/2021 11:56 am
      Veo que estas bien adoctrinado. Tu que eres para hacer afirmaciones tan categoricas? el comandantd en jefe?.comprate un libro de historia editado en un pais que no sea españistan si te interesa ser imparcial.si lo unico que quieres es abasallar i amenazar como has hecho con bastante mala edjcacion, sigue cacareando sandeces prepotentes hasta quedarte afonico. Catalunya sera lliure!.
    Gonzalo 19/07/2021 4:51 am
    Claro que sí, campeón...cuando acabaron el cursillo les dieron un tirachinas de regalo....
      A ti no te lo darian por que te lo meterias por el culo! 19/07/2021 9:41 am
      Que vicio tienes..
        Gonzalo 19/07/2021 11:25 am
        Eso es lo que hiciste tú con el tuyo, no?
    JordiT 19/07/2021 8:23 am
    Aquests cursos de supervivencia i defensa hi ha molts a tot arreu. Ho veig legitim poder fer los. Un altra cosa es que en aquests es faci apología a la violencia, sobre tot contra lo espanyol, fomentant l odi, es a dir, discursos extremistas, dianes amb politics, simbols espanyols, etc. Pero d aixo no hi ha proves i no crec que passi
    Narcís ( és obvi que PSC, PPC , C's, VOX , Podem . . només hi són per viure de la ' moma ' tot eixamplant sa Castellà i .. tururut ! ) 19/07/2021 9:41 am
    L' exèrcit, allò militar, tot plegat, guerra i mort . . a qui pot agradar .. serà que la mort no ve pel seu compte a buscà'ns -e ( però jugar-hi així sabent sent pacífic , no deixa de ser un esplai més, un esbargiment més .. un esport qualsevol que ningú pot prohibir ! ) ! PD : és graciós algú pugui ser-hi en contra tot denunciant-ho .. llavors denunciïn veure pel.lícules d'acció o mateixos westerns ! Nota : això no desfà a molta gent no els hi sigui de gust aquests ' exercicis ' o/ i entreteniment ni vistos en pantalla ! Anotació al marge : la llàstima és hi hagi éssers que se'n diuen humans que només es senten realitzats destruint, fent mal, així obligant a persones de bé a posar-se a sa alçada per a defendre's, per a defendre sa vida , amb tot allò que implica el mot vida ! Incidència : verament el mal existeix .. i dia rere dia no parem de veure-ho àdhuc per mateix estat que hauria de ser garantia de ta vida que no pas tot el contrari ( per això hi és la justícia .. sinò perquè .. per a ser còmplice sinó protagonista de la maldat així anihilació moral fins física ? ) !
    Claro! Espanya si tiene ejercito.. 19/07/2021 9:43 am
    ..de inmigrantes! Y lo poco ecspanyordo que hay idolatran y se follan a una cabra borracha.. Que asco de país y de gente!
      Joan Rovira 19/07/2021 9:12 pm
      Crec que Espanya mereix respecte, el mateix que mereix Catalunya. Tenim infinites raons per marxar-ne civilitzadament i amb fermesa, no cal posar-nos al nivell pitecantropus erectus.
    Doctor Strangelove 19/07/2021 10:48 am
    A veure cara de pomes agres, a la que has escrit "peli " en comptes de pel·lícula o si vols "pel·li" m'han passat les ganes de llegir les teves palles mentals! Si vols que et llegeixi fes el favor d'esforçar-te una mica. Doc.
    MHP 19/07/2021 3:55 pm
    No sou gent de pau? La culpa, de Madrid.
    Sr. Floïd 19/07/2021 3:57 pm
    Ona,ves al gimnàs a baixar cul.
    S'informa poc Sr. Rovira 19/07/2021 5:03 pm
    Un dels problemes dels seus articles és que és descuidat amb les dades. Per això la majoria dels seus articles no se sostenen. Com en el d'avui quan diu "Per això hi ha tan pocs militars catalans" sense citar període històric. Hi ha un munt de militars espanyols catalans; n'hi ha prou citar l'avi Macià, a Joan Prim, a Ramon Cabrera o al colpista Milans del l'Bosch (de família militar barcelonina). Quan parla del tema civil no encerta més que amb el tema militar; des Suárez fins Rajoy Espanya ha tingut 195 ministres dels que 18 van ser catalans, la quarta comunitat autònoma que més ha aportat.
      Joan Rovira 19/07/2021 9:10 pm
      Descuidat amb les dades? Tot és millorable, però per moltes ganes que hi posi, no veig per enlloc, els darrers tres segles, una empremta ni una presència catalana significatives als aparells i magistratures de l'Estat espanyol, que és fonamentalment (amb totes les dades a la mà) un estat madrilenyo-castellà, que de tant en tant deixa una mica d'espai a una minúscula quota de catalans no sospitosos. Aquesta és la principal errada d'un Estat centralista fallit: ni ha volgut ni ha sabut integrar. I ara ja han fet tard. I ho saben.

Nou comentari