Artur Mas ha posat sobre la taula un debat que Junts ja no pot esquivar: com relacionar-se amb Aliança Catalana. L’expresident de la Generalitat defensa que les dues formacions puguin “parlar”, però també reclama que Junts sigui capaç de confrontar les tesis de Sílvia Orriols i guanyar-li la partida. La distinció és pertinent. Ignorar una força política amb representació parlamentària no fa desaparèixer els seus votants. Però asseure’s a parlar amb ella tampoc no obliga a assumir-ne les premisses.
En tot cas, el dilema de Junts és més profund que decidir si s’asseu a negociar amb Orriols. És si vol recuperar una part del seu electorat competint en el terreny polític que ha marcat Aliança Catalana, o si és capaç de defensar una alternativa pròpia. Si la resposta consisteix a endurir el discurs sobre immigració, accentuar les apel·lacions identitàries i adoptar les prioritats del rival, Junts corre el risc de legitimar el marc d’Orriols sense aconseguir diferenciar-se’n.
La crisi de l’habitatge, la precarietat laboral i les mancances de la sanitat pública tenen causes estructurals i exigeixen polítiques concretes, recursos i responsabilitats institucionals. Convertir la immigració en una explicació general és políticament rendible, però no substitueix una resposta social. Una Catalunya independent no serà més forta perquè redueixi qui pot considerar-se català, sinó perquè sigui capaç d’oferir una perspectiva de futur compartida.
La defensa de Catalunya no es pot reduir a una competició per veure qui formula el discurs identitari més contundent. I és aquí on apareix la diferència de fons. L’independentisme ha de poder combinar la reivindicació nacional amb una proposta social creïble, capaç d’abordar l’habitatge, els salaris, els serveis públics i les desigualtats. Si renuncia a aquesta dimensió per perseguir els votants d’Aliança, afeblirà el seu propi projecte.
Artur Mas planteja que Junts ha de confrontar Aliança i guanyar-li la partida. Però això exigeix alguna cosa més que parlar amb Orriols o endurir el discurs. Exigeix disputar-li les idees, rebatre les seves simplificacions i oferir una alternativa que connecti la defensa nacional amb les necessitats quotidianes de la ciutadania.
Junts ha de poder parlar amb Aliança Catalana, però amb compte de no confondre el diàleg amb la imitació.
