L’ascens d’Aliança Catalana en les enquestes dibuixa un canvi profund en la dinàmica electoral catalana i en una futura aritmètica parlamentària. Els últims sondejos apunten un creixement exponencial de la formació liderada per Sílvia Orriols, que passa de la seva irrupció a la cambra amb només dues diputades a disputar les primeres posicions del Parlament de Catalunya. L’enquesta de diumenge passat per a La Vanguardia apuntava a un empat entre AC i el PSC a 30 escons, amb un descens dels socialistes del 12% i un increment del 28% dels orriolistes. Vox també pujaria, un 7%, fins a 18 escons. Junts cauria un 19% i es quedaria amb 16 cadires. Davant d’aquest terratrèmol polític que té efectes fins i tot per als socialistes, els politòlegs Jesús Palomar i Xavier Torrens, autor del llibre Salvar Catalunya (Pòrtic), coincideixen a assenyalar que Aliança està aprofitant un escenari de fort descontentament, polarització i desinformació, tot i que difereixen en la capacitat de consolidació del partit i en la naturalesa exacta del seu vot.
Palomar atribueix gran part de l’èxit d’Aliança Catalana a l’habilitat de llançar un discurs “fàcil d’interpretar” i amb missatges eminentment “populistes” que permeten a la gent identificar-se amb el missatge. “Els temes en política no són ni blanc ni negre, però quan fas un discurs en aquests termes és molt més fàcil d’entendre per a l’electorat”, apunta el politòleg. Segons la seva anàlisi, l’increment de suport no prové principalment de nous votants, sinó d’una vacil·lació i un traspàs directe de vots d’un partit a un altre, especialment des de Junts per Catalunya. En aquest sentit, Palomar veu la possibilitat que hi hagi un vot protesta per part de l’electorat independentista desencantat que a les darreres eleccions va decidir quedar-se a casa: “Hi va haver molta abstenció si ho comparem amb altres eleccions”. “És possible que aquest col·lectiu, que fa dues eleccions havia votat Esquerra, Junts i la CUP, ara no votin o tinguin una tirada cap a Aliança”, afegeix.
Per la seva banda, Xavier Torrens sosté que Aliança Catalana està seguint una “via ràpida” d’ascens similar a la que es va produir a Itàlia amb Giorgia Meloni o a Portugal amb Chega!, en contrast amb la “via lenta” de dècades observada a França, Àustria o els Països Baixos. Torrens estructura aquesta tendència en deu factors clau, dividits entre causes internes i externes. Torrens assenyala un seguit de causes internes i externes per explicar la “via ràpida” d’Aliança Catalana. L’expert pronostica que poden quedar entre la quarta i la primera posició en les pròximes eleccions al Parlament, però deixa clar que ningú pot pronosticar a hores d’ara en quina posició exacta quedaran. “Poden obtenir de 15 a 30 diputats, però ningú pot concretar si seran 15, 20, 25 o 30”, conclou.
Les claus internes i externes del fenomen Orriols
Entre els factors interns, Torrens destaca el carisma de Sílvia Orriols, un discurs “nacionalpopulista atraient” que combina el “nacionalisme radical” per atraure l’independentisme amb la confrontació del “poble autèntic contra les elits”. Hi ha un ús “exitós de la polarització” que hi ha a les xarxes socials, una militància mobilitzada “permanentment” de cara a les municipals, perquè hi ha moltes aspiracions dins el partit per ser regidor, i també de cara a les pròximes eleccions al Parlament. En la fórmula disseccionada per Torrens també hi ha el “relat de la triada de Ripoll”, que enllaça el “passat gloriós de la nació, la decadència actual i un futur de salvació”. “Això els serveix per cosir un relat intern”, remarca.
En el pla extern, l’analista apunta a l’onada mundial d’ascens dels partits populistes, però també a la situació dels principals lideratges independentistes: “L’exili de Carles Puigdemont i la inhabilitació d’Oriol Junqueras han deixat els dos principals líders independentistes desactivats, i això ha obert un terreny” que, a parer seu, Orriols ha aprofitat per obrir-se pas entre l’electorat. A més, Torrens subratlla la “focalització sistemàtica” de la resta de partits i de protestes al carrer contra Orriols, unes actuacions que ella aprofita per victimitzar-se i amplificar el seu missatge a través de les xarxes socials. I el darrer punt extern que apunta l’analista és la publicació continuada d’enquestes a l’alça, que, a parer seu, produeixen un “efecte bola de neu” que retroalimenta l’expectativa electoral a l’alça d’Aliança.
Volatilitat (o no) de les enquestes
Palomar, per la seva banda, afegeix un altre aspecte a tenir en compte per comprendre el creixement del partit d’Orriols a les enquestes: “Molta gent té un pensament parcialment similar a Aliança”. “Malgrat que el partit porta la xenofòbia o altres qüestions a extrems que no agraden, hi ha alguns fragments de discurs que molta gent pot arribar a dir en veu baixa”, subratlla l’expert. També apunta que a les enquestes hi pot haver volatilitat perquè es van fer després de la Diada, un moment en què la formació d’Aliança Catalana va estar en el centre del focus mediàtic. En canvi, Torrens opina que el que assenyalen les enquestes és que “l’electorat potencial que es va fidelitzant a l’Aliança Catalana sembla que es consolida”.
El dilema estratègic de Junts davant l’ascens d’Aliança
El creixement de la formació d’Orriols impacta de ple en l’estratègia dels partits tradicionals, especialment en Junts per Catalunya. Jesús Palomar considera que aquesta situació “influencia” d’una manera o altra la formació de Carles Puigdemont i, en aquest sentit, recorda que els votants de Junts són els que fan una valoració més bona d’Orriols després dels seus propis simpatitzants. Aquesta situació obliga la formació juntaire a “marcar territori”. “Implica un doble esforç a Junts: fer-se més independentista, cosa que ja és difícil, i, a més a més, ser una mica més de dretes”. “Han de dretejar una mica més perquè, si no, Aliança els passarà per davant”, conclou. Preguntat sobre si el posicionament recent de Junts en matèria d’habitatge es pot vincular a l’ascens d’Aliança, Palomar considera que les enquestes influeixen en les decisions i empenyen el partit cap a posicions de protecció de la propietat privada per evitar fuga de vots cap a la formació d’Orriols. Per la seva banda, Torrens argumenta que accions com certes votacions a Madrid ajuden Junts a projectar una imatge “antisistema” que pot frenar parcialment el transvasament de votants cap a Aliança.
En aquest mateix context, en un moment en què els serveis públics estan sota pressió i les institucions tenen dificultats per donar respostes immediates, s’obre una altra via d’impacte polític: l’intent d’arrossegar Junts cap al bàndol de la governabilitat i l’estabilitat. En escenaris de fragmentació parlamentària, les altres forces tradicionals empenyen la formació de Puigdemont a actuar com un instrument d’apuntalament institucional per garantir la governabilitat i barrar el pas a la formació d’Orriols. Palomar assenyala que caldria ser “molt explícits” durant la campanya electoral per marcar aquests límits, però també recorda que les possibilitats d’Aliança passen pel suport de PP i Vox. “La pregunta no és si tu vols que Aliança governi, és si vols que qui governi Catalunya l’hagi posat el PP i Vox”, exposa, advertint que la millor estratègia no depèn de posar el fucus sobre Aliança, sinó sobre els suports que necessitaria.
Incoherències territorials i unes municipals clau
No obstant això, el creixement del partit no està exempt de riscos. Palomar assenyala que la pròxima prova de foc seran les eleccions municipals, on Aliança es veurà obligada a presentar candidatures en molts municipis. Sense una organització plenament estructurada i sense la presència Sílvia Orriols com a única portaveu, el discurs polític de la formació pot patir “problemes de coherència discursiva” entre els candidats que presenti arreu del país. “El que es deia a l’Hospitalet no se sabia a Badalona al segle XIV, però ara, amb internet i les xarxes socials, qualsevol discordança es detecta immediatament”. D’altra banda, Xavier Torrens pronostica que l’èxit del partit en les municipals es mesurarà sobretot en dues poblacions: a Ripoll, on es mirarà si aconsegueix la majoria absoluta, i a Barcelona, on està en joc el sorpasso a Junts. “Si no guanya la majoria absoluta a Ripoll o bé no fan el sorpasso a Junts a Barcelona, això sí que pot rebaixar les expectatives a les enquestes de cara a les eleccions catalanes”, pronostica.
