No és fàcil situar el moment més immoral de l’episodi de dissabte al Saló de Cent. Però, dins del nodridíssim assortiment que vam veure i escoltar, potser l’instant més vergonyós va ser quan Ada Colau va respondre a Xavier Trias que “no volíem que la Convergència del 3% tornés a l’Ajuntament de Barcelona” com a excusa per justificar el pacte a tres entre el PSC, PP i els mateixos comuns. Una acusació realment vomitiva perquè Xavier Trias va ser víctima d’un muntatge de la policia patriòtica -en aquell moment sota les ordres del PP, el soci d’investidura dels comuns-, que va escampar un informe fals pels mitjans de comunicació on, aparentment, es demostrava que Trias tenia un compte a Suïssa amb 12 milions d’euros.
Però és que la mateixa Ada Colau va utilitzar aquestes mentides de les clavegueres de l’Estat en la campanya electoral de 2015. Colau va derrotar Trias caracteritzant-lo, precisament, de corrupte: “El proper 24 de maig podrem escollir entre la màfia i la gent, entre CiU i Barcelona En Comú”, tronava la candidata des del míting central. I afegia “ens diuen que no hi ha diners i després els tenen a Suïssa i a Andorra” després de citar Xavier Trias amb nom i cognom.
És a dir, Colau es va beneficiar de les calúmnies de les clavegueres policials en la primera campanya electoral que la va enfrontar a Trias i, vuit anys després, torna a acusar-lo de corrupte quan és perfectament conscient què el seu contrincant va ser víctima d’una conspiració policial ordenada pel govern del PP. Costa de creure que algú tingui la barra d’actuar així, sobretot quan ni tan sols cal. Però també és cert que Trias no tornarà i, per contra, els comuns ja està clar que es queden.
71
3
