Mentre discutim si cal que el president Pujol vagi fins a Madrid per sotmetre’s a l’exploració judicial del seu estat mental i ens sorprenen amb la justificació de què se l’ha citat allà per evitar ser titllats de discriminadors de la seva persona per raó d’edat, al temps comprovem per enèsima vegada que la de president nord-americà, de tot color polític, és una tasca sempre sotmesa al risc d’atemptat. Però mentre tot això és notícia, el parc de Collserola continua tancat. Tancat sense que ens hagin tornat a dir per què les cintes grogues que barren el pas en tots els camins adverteixen d’una prohibició de transitar, molt després de dir-nos que eliminarien l’amenaça de contagi de la pesta porcina.

No és notícia, però és evident que es tracta d’una mesura que afecta directament l’oci de moltes persones que viuen en una metròpoli d’asfalt, soroll i contaminació i que tenen en els camins i dreceres del parc una bona ocasió de contactar amb la natura, de compartir un temps sense pantalles amb la canalla o els amics, la qual cosa sens dubte redunda en la seva salut i, per tant, directament en una possibilitat de contenir la despesa sanitària.

Però després d’un temps en què tot eren notícies sobre porcs senglars, malalts o abatuts i fins i tot es manegaven teories de la conspiració, sobre la possibilitat que s’hagués produït una fuita intencional dels virus tractats en centres de recerca propers, el silenci s’estén ara sobre el parc i sobre les mesures preses per evitar l’extensió de l’epidèmia i sobre els resultats obtinguts a raó de les mesures.

Mentrestant la població, que no entén res, a poc a poc va començant a saltar-se la prohibició: es tornen a veure algunes persones enfilant els camins, potser pensant que les cintes grogues no són més que recordatori abandonat d’un malson passat, una mica com ens va passar durant la pandèmia de la covid, quan trobàvem en el fons d’una butxaca una mascareta arrugada. Ara, però, el que veiem és la tenalla que la prohibició fa gravitar sobre aquest pulmó per a la respiració física mental de bona part de Barcelona.

Comparteix

Icona de pantalla completa