Fa uns mesos Artur Mas explicava, amb tota la litúrgia de les grans ocasions polítiques, el seu nou concepte de la Casa Gran. Era un fet nou aquell embolcall del que es revestia per parlar de política. De fet, la política copia el mercat i la presentació de Mas semblava més aviat un del actes en què Microsoft presenta un evolució del seu sistema operatiu o dels que construeix el propietari d’Apple per donar a conèixer un nou invent. Són les noves formes del màrqueting polític.
De fet, la Casa Gran venia a ser la segona part del pal de paller pujolià, però ara explicat amb logotip i amb les càmeres de tots els mitjans de comunicació al davant. La Casa Gran era una visió de Catalunya. Probablement d’una Catalunya que molts catalans podrien compartir. La Casa Gran, però, també era una estratègia partidista pensada per Mas i per l’equip que l’envolta. La Casa Gran, des d’aquest punt de vista, era una opa als catalanistes del PSC i als possibilistes d’Esquerra Republicana.
La Casa Gran com tota promoció immobiliària també plantejava molts dubtes. Tenia porta aquesta casa o es podia entrar sense picar? La casa tindria un ús social o seria patrimonialitzada en benefici d’algun particular? I, sobretot, tenia hipoteca?
Amb el canvi del eurodiputat Guardans pel candidat Tremosa s’ha acabat d’edificar el primer pis de la casa. Amb aquesta decisió, Artur Mas valora més els vots que pot arrossegar entre els votants d’Esquerra Republicana que molts dels propis vots tradicionals de Convergència i Unió.
De fet, aquesta deriva que menysté els valors de la CiU del passat ja es va fer evident quan, retirat el president Pujol, Artur Mas es va envoltar d’una nova fornada de polítics de tirada sobiranista. Va ser en aquell moment quan alguns polítics propers a Pujol van arronsar el nas perquè ja no pintaven res al partit.
Mas ha escollit a Tremosa i ha apartat a Guardans d’una nova candidatura a Europa. Algú pot pensar que potser el diputat Guardans creia que l’escó europeu era de la seva propietat i per això se sent tan defraudat. Pot ser. M’és impossible escrutar l’interior del cervell de l’Ignasi Guardans. El que sí que sembla certa és la conversa que es va produir entre l’Artur Mas i l’Ignasi Guardans fa uns dies i que el propi Guardans ha fet pública. Mas va preguntar a Guardans: “Però tu, Ignasi, estàs per la independència?”. “No”, va respondre Guardans. I Mas va concloure: “Doncs potser t’has equivocat de partit”. ¿Casa Gran?
