No us cregueu les bufades d’exasperació dels politòlegs i els spin doctors de pacotilla davant la convocatòria d’eleccions espanyoles. Ja em disculpareu que me n’erigeixi portaveu, però puc afirmar que tots estan, estem, exultants amb una convocatòria d’eleccions tan caòtica com aquesta. La “campanya del fang”, com ja ha estat batejada des de múltiples tribunes, és l’aliment dels qui gaudim criticant l’obra des del galliner. Molts argumentaran, amb raó, que la situació no és per riure, però trobar-se de fit a fit amb la campanya més buida de propostes de la història recent, en un moment desesperat per a gran part de la població, no és en si mateix risible? Finalment, cap aspirant a representar el poble no haurà de fer veure que són les propostes legislatives que determinen el vot del ciutadà racional i informat. En aquesta campanya del fang, tots tenim dret a reclinar-nos i gaudir de la batalla de més baix nivell de les últimes convocatòries electorals (que ja és dir).
Tots els partits d’arreu del ventall ideològic comparteixen el mateix eslògan: vota’m a mi per evitar que governin ells. Els mateixos que tenen l’obligació d’animar el ciutadà a exercir el seu dret a vot estan implicats en cos i ànima a girar la balança: el teu vot no és un dret, aquest cop és una obligació. Vota’m a mi, que no vinguin ells.
Vox necessita el màxim pes possible per assegurar que un govern amb el PP legisli amb “prioridad nacional”, una prioritat basada en el furt de drets bàsics a múltiples i diverses capes de la població. Lluny d’aquelles enquestes que els feien somiar amb la presidència, ara aspiren a ser la crossa garant de l’extracció de drets.
El PP ha de tenir el màxim de representació per poder controlar el poder que VOX exercirà sobre ells. És tal l’escassa il·lusió en la seva pròpia candidatura, que és públic i notori que el mateix partit preferiria una candidata en lloc de Feijóo, que no és el candidat de ningú, ni tan sols del seu propi partit.
El PSOE et necessita per evitar que vinguin PP i VOX. Per evitar que els més vulnerables de la població pateixin el govern de la dreta extrema. I tant. Gràcies a Sant Pedro Sánchez, el sensellarisme ja és un record del passat, l’administració resol amb una diligència admirable qualsevol tràmit relacionat amb els drets més bàsics i els ciutadans de la seva estimada Espanya gaudim d’una prosperitat que gairebé fa vergonya exhibir.
I és que és gràcies al teu vot que Sumar – Frente Amplio – Comuns frenaran l’extrema dreta i aconseguiran, ara sí, que Sánchez derogui la llei mordassa i que deixin de morir migrants ofegats a les fronteres espanyoles. Fins ara no han pogut, és cert, però no siguis descregut, aquesta vegada serà la bona. Vota’ls.
ERC i Podem saben que Sumar – Frente Amplio – Comuns no han pogut controlar el PSOE. Ells tenen la clau de com controlar les pulsions més feijonistes del nostre guapíssim president. Vota Rufián. Ell ho té claríssim. Com tenia claríssim fa 10 anys que Podemos era un partit de prioritat espanyola i d’obediència estalinista. Com Podemos tenia clar el 2017 que els catalans no podíem votar en referèndum sobre la nostra pròpia autodeterminació. Doneu una oportunitat a aquesta bona gent, que se la mereixen.
Però no defalleixis. Els que sí que tenen propostes pròpies són els de Junts. Bé, potser pròpies no ben bé. Però sí que et garanteixen posar els bastons a les rodes a l’estat espanyol, governi PSOE o PP. Tenen tant de poder negociador que res no se’ls resisteix: ni els llogaters, ni les ajudes a les persones vulnerables. Sort que els impostos a les grans energètiques han sortit indemnes. No tot s’ha perdut.
Per acabar, permeteu-me un breu accèssit a Alhora, que ha clissat la seva oportunitat d’or per capitalitzar la falta d’il·lusió general, ser l’última opció abans de llençar la papereta a la brossa. Aconseguiran aglutinar a tots els desemparats sense partit, amb la traça que han mostrat unint a tots els crítics amb la submissió de Catalunya a Espanya? O potser és que creuen que no n’hi ha més, de crítics que valguin la pena? M’hauré de tornar a fer aquesta pregunta quan tingui prou galons acadèmics per a poder-los votar, pobra de mi!
