Estaven tocant el cel de la mà de la Virgen del Pilar. Espanya acabava de guanyar un Mundial amb vuit jugadors del Barça, una fantasia feta realitat, amb la Masia -pensaven- disciplinadament al servei de la propaganda del nacionalisme espanyol. Audiències descomunals de la Roja a Catalunya, amb TVE destrossant TV3 i petards a cada gol espanyol. Milers de joves catalans celebrant al carrer, per una vegada, el mateix triomf que el Borbó, Marchena i Ana Rosa Quintana. I encara estava previst un homenatge als jugadors del Barça que havien guanyat amb la selecció espanyola. Un dolcíssim somni borbònic estava a punt de fer-se realitat, amb afeccionats entrant al Camp Nou amb banderes espanyoles i Catalunya sencera ofrenant noves glòries a Espanya. Ep, i encara més, un Mundial en perspectiva, l’any 2030, amb Espanya fent d’amfitrió principal i, com a complement, Portugal i el Marroc, satel·litzats, i el món sencer esperant la final al Santiago Bernabéu.
Però no. Va i un dia, a Elx, se’ls descontrolen uns piolins als quals se’ls havia desfermat l’instint depredador contra un menor que portava una estelada. I adeu. De cop, es va fondre a negre aquell Camp Nou imaginat ple de banderes espanyoles. I es van despertar, sobtadament, amb un homenatge a l’estelada liderat per Joan Laporta i els jugadors catalans del Barça, que van sortir a defensar els valors del club i la llibertat d’aquest país. I no només això. Per si fos poc, el Marroc els posa en evidència amb una sola jugada i es queden sols al món defensant les españolísimas colonietes que els queden al nord d’Àfrica. I ara com faran el Mundial amb Mohammed VI?
S’han despertat, inesperadament, amb el Camp Nou ple d’estelades i ells ben ofesos. I mentrestant, a Ceuta, l’imperiet a punt de caure. I no se’ls preveu cap alegria fins que, durant la Diada, ens barallem ben fort entre nosaltres. Se’ls faran llargs aquests dies.
