No és una coincidència. El context és de preocupació i incertesa sobre el futur de l’ús social del català i, en paral·lel, el moment polític és just quan el PSOE ha d’aprovar els pressuspostos amb els partits bascos i catalans. El Tribunal Suprem (TS) -sense cap criteri pedagògic, ni sociolingüístic- ha decidit tombar el sistema d’immersió lingüística que funciona, mal que bé, des dels anys vuitanta. Un 25 per cent, perquè ho diuen ells.
L’objectiu dels magistrats del TS és, a curt, rebentar la majoria governamental i provocar eleccions anticipades. Però, a llarg, es tracta de continuar l’impuls històric d’enginyeria social amb què el nacionalisme espanyol intenta, des de fa tres segles, eliminar la llengua catalana en benefici de l’homogeneïtzació lingüística de l’Estat. No és cap secret; es busca una Catalunya castellanitzada i políticament inert.
L’atac és frontal i ofensivament colonial. La resposta, per tant, ha de ser al maxim nivell. El personal docent i els alumnes han de mobilitzar-se, però el lideratge ha de recaure en els partits polítics catalans, que s’han de mullar. No només els independentistes, perquè la llengua va molt més enllà. Així les coses, el PSC i l’espai dels comuns han de decidir si es mantenen dins del perímetre del catalanisme o se’n queden fora. O amb Vox, PP i la ultrada judicial o amb la majoria de la societat catalana. No hi ha mitges tintes.
ERC té el privilegi de dirigir el Govern al màxim nivell i, per tant, ha de prendre nota i actuar en funció de la posició del socialisme espanyol. El Tribunal Suprem no deixa espai per a la maniobra curta, ni la conjuntura partidista. Ha arribat el momentum lingüístic i, com a societat, haurem d’estar a l’altura de vint generacions de resistència per la llengua. Ni hi ha alternativa, ni s’acceptaran excuses.
