Les del futbol, més que un equip

"En el gir del futbol femení hi ha tingut un paper fonamental un dens teixit de clubs de base on juguen des de fa molts anys en silenci, o més aviat silenciades"

Han guanyat –i de manera rotunda– però podrien haver perdut. I no hauria canviat el que ara diré. He escrit aquest article hores abans de la final femenina de la Champions i, malgrat que el publico quan ja s’ha jugat i en sé el resultat, no he tocat ni una copa del text. Només he esperat a veure’l per decidir la primera frase. La resta no canvia en absolut. Perquè les jugadores del Barça han fet una temporada excel·lent –han guanyat la Lliga–, han treballat de manera seriosa i constant i han arribat a la final de la competició europea. El resultat del partit que s’ha jugat aquest diumenge no varia l’essència del que són, del que fan i del que representen.

Evidentment han pogut guanyar la Lliga i arribar a la final de la Champions com a favorites –un plus de responsabilitat i de pressió– perquè s’ha invertit en l’equip. A molta distància del que es fa amb els equips masculins, els clubs ja comencen a destinar recursos als femenins. Aquest és el camí i el Barça ho té clar. Això significa que consideren que ja els surt a compte, comercialment, per prestigi o com a inversió de futur. En els tres casos, o amb la barreja de tots tres, són bones notícies en el camí cap a la paritat. Sobretot pel que implica de conquesta en un terreny vedat a les dones per menysteniment, que és segurament la pitjor variant de la prohibició.

Aquest canvi no surt del no-res. Ve de la tossuderia de diverses generacions de dones que han picat pedra durant molts anys davant la indiferència general, decidides a aconseguir que se les comencés a tenir en compte també en el futbol, com estan fent tots els terrenys la vida. Ha costat molt, però la persistència comença a donar resultat. Com passa sempre, per això Catalunya és una potència esportiva, hi ha tingut un paper fonamental un dens teixit associatiu de clubs de base on, amb una sabata i una espardenya, estan jugant des de fa molts anys en silenci, o més aviat silenciades.

El Barça femení ha guanyat la Lliga i ha arribat a la final de la Champions per segona vegada, i una de les poques entrenadores que hi ha a Primera Divisió –Natalia Arroyo, de la Reial Societat– és catalana. El futbol femení, que comença a acostar-se on li toca, guanya terreny perquè s’empeny des de baix. I en les darreres setmanes sembla una de les poques coses que van bé i donen alegries en la vida col·lectiva del país.

Comentaris

    Doctor Strangelove 17/05/2021 7:35 pm
    Perdrien amb qualsevol equip de segona B, i tenen el sants ovaris de dir que volen cobrar com els de primera. En fi, quin mal han fet a la societat els progres! Doc.
      Doctor en psicologia no eres, ¿no? 17/05/2021 9:14 pm
      Que mala gente...
    Pep 17/05/2021 5:51 pm
    Si us passeu a l'hoquei patins de copes d'Europa n'hi han un munt de femenines.
    Narcís 17/05/2021 1:40 pm
    Sí n' és qüestió de ' paritar ' vers els homes .. bona nit i tapa't!, ço és, paritem els homes vers les dones ! PD : ja n' hi ha prou .. cadascú fumi allò que vulgui o pugui ( inverteixin dones capitalistes.. o no n' hi ha ? ) !
    JordiP 17/05/2021 11:26 am
    La major part de la pemsa de Madrit sembla no haver-se enterat d'això. Tanmateix, ahir a la tarde Tododeporte estava transmetent un partit del Real Madrit de fútbol femení. Més tard, en un programa dedicat al JJOO de Japó, entrevistaven deportistes (no catalans, por supuesto). Espero poder seguir aquest programa a veure quants olímpics catalans consideren dignes de ser citats i entrevistats. Recordeu que el % de deportistes olímpics espanyols que accedeixen als Jocs és molt superior al pes de la població de Catalunya en la de l'Estat.

Nou comentari