Les entitats que pressionen perquè es faci executar la sentència que imposa el 25% de castellà a l’escola catalana tenen les idees clares i una estratègia intel·ligent. A diferència del que estan fent els partits del Govern independentista de la Generalitat, els grups espanyolistes donen símptomes de conèixer bé els ressorts de l’administració de justícia espanyola i s’han posat en marxa per utilitzar-los.
ERC, Junts, els comuns i el PSC van anunciar dijous una proposta de reforma de la llei de política lingüística per intentar complir la sentència sense que es noti, amb l’esperança que l’espanyolisme rabiós deixi córrer la batalla. I només han aconseguit accelerar el procés per desactivar l’eina potentíssima que podria haver sigut la majoria independentista del 52% al Parlament. S’entén que aquest sigui l’objectiu del PSC i dels comuns, però Junts i ERC haurien d’explicar què estan fent perquè hi hagi alguna possibilitat d’entendre-ho: ni tan sols sembla que els pugui ser útil en la lluita eterna que mantenen.
Mentrestant, com era de preveure, a l’altra banda esmolen les eines i aquest dilluns mateix presentaran una sol·licitud que és una bomba de rellotgeria: la petició d’execució de la sentència en nom d’una associació de guàrdies civils que volen que els seus fills puguin estudiar en castellà a l’escola pública de Catalunya. De moment s’aferren al 25% que tenen sentenciat a favor, però això només és el principi. Un cop assolit aquest objectiu s’obriria el camí per reclamar un sistema en què hi hagi escoles on el castellà sigui l’única llengua vehicular, separades dels centres on s’eduqui en català, just el que sempre s’havia volgut evitar.
La petició de Hablamos Español i Convivencia Cívic en nom de la JUCIL deixa a les mans dels jutges del TSJC decidir si l’associació de guàrdies civils està legitimada per reclamar l’execució de la sentència. S’admeten les apostes. Peò sigui quina sigui la decisió dels magistrats –jutges de l’òrgan que es va treure de la màniga el 25%–, el que està clar és que el model lingüístic de l’escola catalana és ara en mans de jutges i guàrdies civils. Els polítics electes del Parlament esdevenen uns espectadors esporuguits intentant fer valdre proposta llançada la setmana passada de buscar una sortida de perfil baix i poc sorollosa. El que volen les entitats i partits espanyolistes és, precisament, que es noti que es compleix la sentència, que es vegi escandalosament, que sigui una derrota clamorosa.
La política institucional catalana només té dues vies si vol que sembli que defensa el model d’escola en català: d’una banda, donar suport al grup de pares de Canet de Mar que –en la seva causa judicial particular, que encara no té sentència– volen presentar batalla als tribunals amb una estratègia jurídica ben pensada i, per l’altra banda, blindar la immersió lingüística per llei, explícitament… i que sigui el que el TC vulgui. Qualsevol altra cosa és una rendició. I la JUCIL ja s’encarregarà de fer que sigui sorollosa.
20 
10 
