El ministre de l’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, va advertir que controlarien fins els “maleters dels cotxes” per assegurar-se que el president Carles Puigdemont no es presentés a una investidura presencial sense ser arrestat abans i posat en disposició del magistrat del Suprem, Pablo Llarena. L’Estat manté activats tots els seus mecanismes per detectar Puigdemont en cas que el candidat a tornar ser president tingui la idea de passar la frontera. De fet, el mateix PP va admetre que el Centre Nacional d’Intel·ligència les passes del president.
“Només els hi falta activar la Patrulla Canina”, ironitzava l’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas, en declaracions al programa FAQS de TV3, minuts després que el Tribunal Constitucional tanqués la porta a una investidura a distància el passat dissabte 27 de febrer. Controls a fronteres, ports, aeroports, aeròdroms, helioports, camins rurals i de contraband, senders, clavagueres, clubs de paracaigudistes o rutes de transhumància són els dispositius que han posat en marxa la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia per estar a l’aguait i “capturar” el president en cas que entri a Catalunya. Uns controls però que ja van pràcticament desaparèixer el dimarts 30, quan estava programada la investidura.
De fet, l’obsessió del govern espanyol per tal que Puigdemont no arribi al Parlament té motius per existir si tenim en compte la història dels proscrits que van tornar a entrar a l’Estat o a Catalunya tot i ser buscats per l’entramat policial espanyol. Un dels casos més famosos i mediàtics fou la entrada clandestina, el desembre de 1976, del llavors líder del Partit Comunista d’Espanya, Santiago Carrillo, amb una perruca al cap que el va fer esquívol de l’aleshores ministeri de la Governació.
El president Francesc Macià també va entrar clandestinament a Catalunya després d’un llarg periple a l’exili que va incloure Brussel·les. Fou en caure la dictadura del general Primo de Rivera, al gener del 1930 i, en el marc d’una intensa campanya per defensar l’amnistia, Macià travessà il·legalment França i arribà a Barcelona pel setembre del 1930. Finalment, fou detingut.
Però la llista de clandestins famosos inclou els líders de les partides carlines, que entraven i sortien malgrat la presència de l’exèrcit, i que eren considerats pròfugs; anarquistes durant la dictadura de Primo de Rivera; membres de l’històric Front Nacional de Catalunya, amb líders com Jaume Martínez Vendrell que van poder retornar ‘il·legalment’ a Catalunya o maquis com en Josep Lluís Faceries que, entre moltes incursions, una la va fer en bicicleta fent-se passar per excursionista, o en Quico Sabater i més recentment, militants del MIL com l’emblemàtic Oriol Solé.
Però fins i tot, en el món de la ficció, caldria destacar un dels proscrits o pròfugs més famosos del còmic que també va entrar il·legalment a Espanya, esquivant les forces de l’ordre. És el cas dels gals més famosos de la història, Astèrix, Obèlix i el seu gos Ideàfix. A l’àlbum, Astèrix a Hispània, fins i tot, Uderzo va dibuixar la ruta clandestina d’entrada a través d’Euskadi i assessorats per un basc sobre com evitar topades amb les legions romanes que vigilaven les vies.
