Junts pel Sí no trobarà cap altre aliat al Parlament de Catalunya per avançar cap a la independència que no sigui la CUP. Encara que ERC i la mateixa CUP s’engresquin pensant que amb els resultats del 26-J, ara sí que sí, els comuns hauran pres consciència que Espanya és i serà un fòssil del règim del 78 i abandonaran el sobiranisme espanyol per abraçar el sobiranisme català. No hi ha marge. Aquell o Mas o març -cèlebre frase que va acabar en ni Mas ni març per sorpresa del 99,99% de la població- serà ara o CUP o eleccions.
Però hi ha una diferència substancial entre ara i fa només uns mesos: El president de la Generalitat s’ha independitzat emocionalment de la CUP. Des que els cupaires van tombar els pressupostos de la Generalitat que, paradoxalment, sembla que Carles Puigdemont s’ha alliberat de la pressió i ha desconnectat de la dependència que el lligava als 10 diputats. Probablement amb un punt d’imprudència, però necessari per intentar salvar el full de ruta.
Com a prova d’aquesta desconnexió, real o impostada, el Govern ha despatxat via whatsapp als mitjans de comunicació la resposta a l’oferta de cimera que la CUP volia celebrar a Palau per acordar el quan i el com del Referèndum Unilateral d’Independència (RUI). “La CUP no està en condicions de demanar res a qui li ha retirat el suport per poder governar amb un pressupost, ni a qui li ha incomplert el pacte signat”, deia el whatsapp. Per la seva banda, la CUP insisteix que els comuns serien necessaris a la cimera, tot i que han insistit que no llencen la tovallola per reformar Espanya.
Després del 26-J, amb uns pressupostos aprovats i lleialtats parlamentàries consolidades a banda i banda, aquesta cimera hauria tingut lloc en els propers dies. Hauria estat una estratègia fabulosa de l’independentisme per posar contra les cordes En Comú Podem, Ada Colau i CSQP, fent-los triar entre la sobirania de les institucions catalanes o la sobirania espanyola. Entre la lleialtat a Catalunya o la lleialtat a Espanya. Però de moment, els tempos són uns altres.
Tant la CUP com JxSí han de mesurar bé les seves forces en aquest pols francament estúpid. Cadascú amb les seves misèries i les seves virtuts, fent valer la seva influència i el seu model de país, evidentment, però amb generositat i dos dits de front. O sigui, fent política. Tenen per davant dos mesos i mig, fins a la qüestió de confiança, en què tothom tindrà la sensació que el procés ha retrocedit al 27-S de 2015. Però si fan política, keep calm, vindrà un altre 9 de gener de 2016.
