El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, també ha reaccionat a la sol·licitud de Finlàndia d’adherir-se a l’OTAN. El primer país a reaccionar, però, va ser Rússia tancant l’aixeta del gas a Europa en el seu pas per Polònia. Aquest divendres, el president turc ha assegurat que no donarà suport a l’entrada de Finlàndia ni tampoc de Suècia -que podria demanar-ho- a l’aliança de l’atlàntic nord perquè els països nòrdics “han acollit diverses organitzacions terroristes”.
En concret, Erdogan els ha acusat d’haver donat aixopluc a grups com les milícies del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). El president turc ha anat més enllà i ha assenyalat que no vol repetir “l’error” que va suposar l’adhesió de Grècia a l’OTAN. Turquia acusa Grècia d’haver adoptat una actitud “contrària a Turquia” des del moment que es va produir l’ingrés a l’aliança, pel que considera que autoritzar-ho va ser un “error”. “De moment estem seguint les negociacions amb Suècia i Finlàndia, però la nostra opinió no és favorable”, ha explicat Erdogan en una compareixença davant dels mitjans de comunicació.
Turquia dificultaria l’entrada als països nòrdics
La posició contrària de Turquia dificultaria l’entrada d’aquests dos països nòrdics a l’OTAN, ja que qualsevol país que s’adhereixi ha d’aconseguir els vots favorables de tots els estats membres, és a dir, ha de ser un acord unànime. Això contrasta amb la promesa del secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, que va prometre una “adhesió ràpida i còmoda” d’aquests dos països. De fet, Stoltenberg va reiterar que serien dos països “molt benvinguts” a l’aliança transatlàntica.
Aquest dijous Finlàndia va anunciar formalment la seva intenció d’entrar a l’OTAN en un comunicat conjunt signat pel president i la primera ministra del país. Aquest cap de setmana el govern finlandès emetrà un dictamen definitiu i la proposta d’ingrés es votarà a principis de la setmana que ve.
