El president dels Estats Units, Donald Trump, ha reprès l’enviament de bombes pesants a l’exèrcit d’Israel bloquejat per Joe Biden durant el seu mandat. La nova administració farà arribar al govern israelià 3.500 explosius superiors a 900 quilos de pes després que el seu predecessor les bloquegés el passat mes de maig. Segons el govern estatunidenc, es tracta d’una maniobra per forçar la implementació de l’alto el foc a la Franja de Gaza assolit el passat 15 de gener. “Les alliberarem avui, Israel les espera fa molt de temps, i fa molt de temps que les emmagatzemem“, ha declarat el mandatari, que defensa la seva decisió assegurant que Tel Aviv “les va comprar”. El ministeri d’exteriors del govern de Benjamin Netanyahu ja ha sortit a agrair la nova complicitat de la Casa Blanca. El director del departament internacional, Gideon Saar, ha agraït a les xarxes socials el posicionament de Washington. “Gràcies, president Trump, per una nova mostra de lideratge en alliberar el crucial enviament de material de defensa a Israel. La regió és més segura quan Israel té el que necessita per defensar-se“, ha declarat.
El moviment s’ha concretat després que la Casa Blanca bloquegés tota l’ajuda exterior del país durant 90 dies, amb l’excepció de l’assistència militar a Israel i Egipte. Trump i el seu flamant secretari d’Estat, Marco Rubio, han implementat una moratòria d’enviaments humanitaris per “analitzar” l’eficiència dels acords bilaterals i el seu encaix amb “l’agenda exterior dels Estats Units”. Només deixa intacte el suport als exèrcits dels seus satèl·lits a l’Orient Mitjà, una maniobra que justifiquen per la rellevància que hi atorguen en la resolució del conflicte a Palestina.
Acollida de refugiats
En la mateixa jornada, Trump ha anunciat que demanarà a Egipte i Jordània que es reparteixin més d’un milió de refugiats palestins “a mitjà o llarg termini” després dels constants atacs israelians. Cal recordar que tant el Caire com Amman han rebutjat històricament aquesta proposta, atès que la considerarien una nova Nakba similar a l’èxode palestí del 1948. Trump, però, cerca imposar la seva agenda a ambdues potències: “li he dit al rei Abdal·là que m’encantaria que acollís més gent, perquè ara mateix veus el que hi ha a la Franja i és un veritable desastre”, ha declarat davant mitjans estatunidencs des de l’Air Force One.
“Estem parlant probablement de milió i mig de persones, mentre nosaltres netegem la zona per dir d’una vegada: s’ha acabat”. Per la seva banda, el president egipci Abdelfatà Al Sisi ha repudiat de nou aquesta possibilitat, tot alertant que, en cas que s’hagi de disgregar la població de la Franja, “ja no existiria una raó per parlar d’un poble palestí”. “La terra continuarà allà, però no la gent”; ha criticat el mandatari. A la seva postura s’hi ha afegit el ministre d’exteriors de Jordània, Ayman Safadi, que ha qualificat de “declaració de guerra” qualsevol “expulsió de palestins” cap al seu país.
