La incògnita sobre les negociacions entre els Estats Units i l’Iran continuen sobrevolant a la comunitat internacional. L’administració Trump hauria enviat un pla de pau de quinze punts a través dels seus mediadors, però, alhora, el Departament de Defensa vol desplegar prop de 3000 efectius a l’Orient Mitjà. En un primer moment, aquests contactes haurien estat desmentits per les autoritats iranianes; no obstant això, més tard, la proposta hauria estat denegada. Segons el president del país nord-americà, Donald Trump, el règim iranià “té moltes ganes” d’arribar a un acord satisfactori, que inclouria una de les seves grans reclamacions: la fi de les sancions econòmiques que ofeguen la seva economia.
“Estan negociant i tenen moltes ganes d’arribar a un acord, però tenen por de dir-ho per què creuen que el seu poble els matarà”, ha reconegut el dirigent en un sopar de recaptació de finançament per a la campanya dels membres del Partit Republicà a la Cambra dels Representants, en unes declaracions recollides per Europa Press. Ha afirmat, a més, que des de l’Iran se li ha sol·licitat que esdevingui el pròxim líder suprem de l’Iran: “No, gràcies, no ho vull”, ha manifestat sobre la seva posició, i ha considerat que “mai ha existit un cap d’Estat que desitgés menys aquest càrrec que el del cap d’Estat de l’Iran”, en referència a Mojtaba Khamenei, que ha succeït com a líder al seu pare, l’aiatol·là Alí Khamenei, assassinat el primer dia de l’ofensiva llançada pels Estats Units i Israel.
El Washington Post cita dos funcionaris estatunidencs que confirmen l’enviament del pla, amb l’objectiu de posar fi al programa nuclear, acabar amb la capacitat balística del país islàmic i tallar el finançament als grups radicals islamistes de la regió, una proposta “excessiva” pels interessos iranians, segons ha declarat una font oficial a la cadena estatal Press TV.
El magnat ha tret pit del paper que està jugant el seu país a la guerra: “Ningú ha vist mai una cosa semblant al que estem fent a l’Orient Mitjà”. Ha acusat els anteriors presidents de no haver mogut fitxa durant 47 anys en el país persa i s’hi ha referit a l’ofensiva com una “excursió a l’infern”, que “s’està guanyant en gran”. A més a més, ha assenyalat que “el que havíem de fer era desfer-nos del càncer”, en aquest cas “l’Iran amb una arma nuclear”. Sobre l’impacte econòmic de la guerra, el president pensava que “seria molt pitjor” i que els preus de l’energia i el petroli pujarien, malgrat amenaçar el país persa de bombardejar les seves instal·lacions energètiques si no reobrien l’estret d’Ormuz.
La diplomàcia iraniana nega contactes amb Washington
Aquestes declaracions de Trump arriben unes hores després que el ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, hagi afirmat que “no hi ha converses ni negociacions” amb els Estats Units per acabar amb el conflicte, si bé és cert ha reconegut missatges que no formen part de cap diàleg. Pel cap de la diplomàcia islàmica, les declaracions de Trump sobre les negociacions són “una admissió de derrota”, després d’haver demanat una “rendició incondicional”, segons ha manifestat a la cadena estatal IRNA. Els missatges s’haurien transmès a través dels països que són aliats del règim iranià, com el Pakistan. La política iraniana és “continuar amb la resistència i defensa del país”: “Volem que la guerra finalitzi sota els nostres termes”, alhora que ha reclamat “la indemnització al poble iranià pels danys patits”.
Les bases estatunidenques, que havien de garantir la seguretat dels països de la zona, “no només no han assolit la seva comesa, sinó que s’han convertit en factors de risc per a la regió”, al·legant que “si aquestes bases no existissin, aquests països no haurien estat exposats a tals amenaces”. Lamenta que cap dels països de la regió hagin condemnat l’agressió a l’Iran, a més del fet d’haver prestat serveis a les forces dels Estats Units, també exteriors a aquests espais militars. Amb aquestes declaracions, Araghchi al·ludeix a les promeses dels governs regionals que, abans de l’ofensiva, van reiterar que no permetrien l’ús del seu territori per atacar l’Iran. “Per als Estats Units, l’últim objectiu és mantenir la seguretat del règim sionista”, ha asseverat el responsable de les relacions exteriors iranià, que ha continuat defensant que Israel ha “arrossegat” a Washington a les hostilitats.
Tancament d’Ormuz només pels “enemics”
El ministre d’Exteriors també s’ha referit al trànsit marítim per Ormuz, un enclavament estratègic pel comerç global, que va portar Trump a amenaçar amb la destrucció de les centrals elèctriques en 48 hores — després ajornat cinc dies — si Teheran no reobria aquest pas. Araghchi ha defensat que “no està completament tancat”, sinó que només ho està pels enemics. Els vaixells intenten evitar Ormuz perquè, segons assenyala, alguns no tenen les cobertures necessàries en un conflicte bèl·lic amb les asseguradores. Els propietaris dels vaixells que es troben bloquejats s’han posat en contacte amb les autoritats iranianes, especialment de la Guàrdia Revolucionària, perquè els proporcionin un accés segur per l’estret. “La realitat és que es troba (l’estret) en aigües territorials de l’Iran i l’Oman, i tenim sobirania internacional”, ha argumentat, i ha anunciat que s’estan considerant “nous acords” per garantir el pas segur per la zona.
