Com Pep Guardiola quan va anunciar que deixava de ser entrenador del Barça l’abril del 2012. La primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, ha comunicat que plega i ha al·legat: “Ara mateix tinc el dipòsit buit”. Aquell “m’he buidat” del tècnic barcelonista més aclamat del que portem de segle XXI sembla replicat, des de l’altra punta de món, per una mandatària de gran prestigi internacional i molta popularitat i que compta amb majoria absoluta. Com Guardiola, per tant, res feia esperar aquesta dimissió però s’ha produït. “Un privilegi com aquest comporta una gran responsabilitat, i això també implica saber quan ets la persona adequada per liderar i quan no. Sé el que requereix la feina i ara mateix tinc el dipòsit buit”, ha dit Ardern en una compareixença pública, informa l’ACN.
En el mateix anunci ha posat data, i la retirada serà gairebé immediata: el 7 de febrer un altre membre del seu partit, el laborista NZPL, substituirà Ardern en el càrrec de cap de govern. Per triar aquest successor o successora es farà una votació interna el 22 de gener, aquest diumenge mateix. Per tant, el dubte sobre si es presentaria a la reelecció en els comicis que hi haurà el 14 d’octubre ha quedat esvaït i a més a més precipita la seva retirada del càrrec.
En la seva intervenció, Ardern ha assegurat que no hi ha “cap escàndol secret” darrere de la seva decisió, informa Europa Press. “Soc humana. Donem tot el que podem durant el temps que podem i després és el moment de plegar. I per a mi, ara és el moment”, ha explicat. “He donat tot de mi per ser primera ministra, però també m’ha costat molt. No puc ni he de fer la feina a no ser que tingui el dipòsit ple més una mica de reserva per a aquests desafiaments no planificats i inesperats que inevitablement es presenten”, ha afegit.
Segons ha confessat, la decisió anunciada ara ha estat meditada llargament, des de l’estiu. “Tenir un paper tan privilegiat comporta una responsabilitat, inclosa la responsabilitat de saber quan ets la persona adequada per liderar i també quan no”, ha justificat.
Nascuda l’any 1980, Ardern va entrar a la cambra de diputats neozelandesa l’any 2008. La seva progressió va ser ràpida i es va convertir-se en primera ministra amb només 37 anys, l’agost del 2017, i es va convertir en la persona més jove en la història de primers ministres del país.
Una gestió de la pandèmia que ha marcat la diferència a Nova Zelanda
Un dels traumes nacionals que ha hagut de gestionar van ser els atemptats de Christchurch del 2019, quan un home armat va provocar la mort de 51 persones després d’atacar dues mesquites. I, com la resta de governants coetanis de tot el món, va haver d’afrontar la pandèmia de la Covid. En aquest cas, Nova Zelanda va diferenciar-se de la majoria de països occidentals perquè, aprofitant la condició geogràfica de ser una illa, va optar per un tancament total del país, de manera que té una de les taxes de mortalitat per aquesta epidèmia més baixes del món.
La primera ministra neozelandesa ha parlat també del futur del seu partit i ha dit que confia que els laboristes podran guanyar els comicis sense ella. Des del seu punt de vista calen “unes espatlles noves” per fer front als pròxims quatre anys conduint el país. “Estic increïblement orgullosa del que hem aconseguit els últims cinc anys malgrat els molts desafiaments que se’ns presenten. Hem capgirat les estadístiques de pobresa infantil i hem aconseguit els augments més significatius en suport social i d’habitatges públics que s’hagin vist en moltes dècades”, ha destacat Ardern a l’hora de fer balanç del seu període al capdavant del govern.
2 
1 
