La guerra a Ucraïna ja ha superat els cinc-cents dies i ha entrat en una fase d’estancament amb una gran incertesa. Davant d’aquesta situació els líders de l’OTAN es reuniran aquesta setmana a Vílnius (Lituània) amb l’esperança de donar un missatge de suport a Ucraïna amb el conflicte i a les seves aspiracions d’entrar a l’aliança atlàntica.
Tot i aquestes pretensions, el secret millor guardat dels caps d’Estat i de Govern és quin senyal enviaran a Kíev per a reforçar la declaració de Bucarest, de 2008, en la qual ja reconeixien a Ucraïna com a futur membre de l’OTAN. La idea, en un principi, és donar-li més potència a aquesta promesa, en plena guerra amb Rússia, encara que les fonts aliades descarten que el llenguatge de la declaració contingui cap referència temporal a l’ingrés d’Ucraïna en l’organització. “No arribem a Vílnius per a reafirmar el missatge de Bucarest. Tindrem en compte la situació a Ucraïna i la invasió russa i la declaració reflectirà el compromís a llarg termini amb l’estabilitat del país”, ha assenyalat l’ambaixadora estatunidenca davant l’OTAN, Julianne Smith.
Amb aquesta declaració per part dels Estats Units es podria dir que queda completament descartat que l’OTAN acordi convidar formalment a Ucraïna a entrar en l’organització, tal com demanava Zelenski. El cas és que els aliats entenen que “ara com ara no es donen les condicions de seguretat per a l’adhesió”.
A més de no fixar un marc temporal per a l’ingrés d’Ucraïna en l’OTAN, els aliats tampoc plantejaran oferir garanties de seguretat de manera col·lectiva a Kíev. La tesi del secretari general aliat, Jens Stoltenberg, és que els països de l’OTAN han de centrar ara els seus esforços a fer costat militarment a l’exèrcit ucraïnès per a aconseguir victòries i reprendre territori en la seva contraofensiva, la qual cosa millorarà la seva posició en unes futures negociacions de pau. “Les diferències no són grans, però cada aliat té la seva perspectiva sobre els terminis per a promoure l’entrada d’Ucraïna en l’OTAN i Ucraïna té el seu propi calendari”, ha explicat una altra font aliada. Aquesta mateixa font també exclou grans sorpreses en la declaració perquè ha d’adoptar-se per consens entre els 31 membres i es negociarà fins a última hora.
Modernitzar l’exèrcit ucraïnès
Alhora, la reunió a la capital lituana obligarà els líders aliats a realitzar un important exercici de política i diplomàcia per a posar en relleu el suport pràctic que presten a Ucraïna sense defraudar les aspiracions de Zelenski. La mesura estrella serà el paquet pluriennal amb el qual l’OTAN ajudarà a modernitzar la Defensa i institucions d’Ucraïna durant la pròxima dècada. Aquestes ajudes estaran dotades per diversos milers de milions d’euros que tindran per objectiu proveir un suport sostenible a Kíev i facilitar la seva eventual entrada en l’OTAN mitjançant la millora de la interoperabilitat i l’adopció d’estàndards militars occidentals.
Quant a aspectes polítics, l’OTAN vol inaugurar de la mà de Zelenski el Consell OTAN-Ucraïna, un mecanisme de consultes amb el qual Kíev estarà en peu d’igualtat amb els aliats per a realitzar consultes i tractar assumptes de seguretat. Aquest format només es mantenia fins ara amb Rússia, si bé la invasió d’Ucraïna va fer saltar tots els ponts entre l’OTAN i Moscou. “La realitat és que amb tots els diferents programes acostarem a Ucraïna a l’OTAN i això ens ajudarà a avançar també en la qüestió d’enviar un missatge positiu també sobre la qüestió de l’adhesió”, ha reconegut el mateix Stoltenberg abans de la cita de Lituània.
No hi haurà garanties de seguretat
Un altre dels debats que ha acaparat les mirades durant les últimes setmanes és la possibilitat d’oferir garanties de seguretat a Ucraïna per a prevenir eventuals agressions militars russes. En aquest cas no estarà damunt de la taula aquesta possibilitat, ja que genera “divergències” entre aliats per les conseqüències de seguretat que implicaria.
En aquest moment alguns membres de l’OTAN del bloc negocien de manera bilateral donar suport militar a llarg termini a Kíev, encara que no hi haurà anuncis a Lituània, expliquen fonts aliades, que subratllen que no li correspon a l’organització militar brindar aquest tipus de compromisos, que en el vocabulari de l’OTAN es corresponen amb la clàusula de defensa mútua de l’article 5 de tractat de Washington.
“El terme garanties de seguretat està fora de la taula. Perquè òbviament l’OTAN no està disposada a donar a altres països garanties de seguretat del tipus de l’article 5”, han assegurat fonts aliades. Fins al moment, Stoltenberg ha defensat que l’OTAN ofereixi un marc de seguretat per a trencar el patró agressiu de Moscou enfront del seu veí, però ha estat ambigu a l’hora d’explicar en què consistirà aquest compromís.
Desbloquejar l’entrada de Suècia
Més enllà del conflicte amb Ucraïna i Rússia, aquesta nova cimera de l’OTAN també ha de servir per desbloquejar l’entrada de Suècia a l’aliança. El punt clau d’aquest punt serà la reunió entre Turquia i Suècia. Stoltenberg considera que l’ingrés de Suècia està “a l’abast de la mà” i espera “tancar la bretxa” existent entre Estocolm i Ankara a compte de la cooperació contra el terrorisme kurd. Suècia defensa que ha complert amb els compromisos adquirits en matèria de seguretat en l’acord trilateral de Madrid, quan fa un any va desbloquejar l’inici del procés d’adhesió, però Turquia continua esperant més passos en la cooperació contra el terrorisme i exigeix l’extradició de suposats membres del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).
En tot cas, les fonts consultades veuen “possibilitats reals” de buidar el bloqueig turc i assenyalen que el procés aquesta “ben orientat” per a culminar la ratificació de l’entrada de Suècia en l’OTAN, només pendent de Turquia i Hongria, una vegada les mediacions de Stoltenberg han fet efecte i reeixit importants avanços.
