L’eficàcia de la vacuna russa obre la porta a trencar l’aïllament de Putin

L'evidència científica sobre el vaccí de Moscou s'imposa als recels que encara queden de la Guerra Freda

La publicació el 2 de febrer d’un estudi amb resultats sobre la vacuna contra la Covid-19 Sputnik V, a The Lancet, revista mèdica de referència mundial, ha capgirat la percepció global sobre aquest vaccí rus que ha finançat el Kremlin. Vladimir Putin havia sortit molt aviat, el novembre passat, tan sols vuit mesos després de l’inici de la pandèmia, a anunciar que disposava d’una vacuna eficient en un 92%. La primera que es registrava al món. Els recels que encara queden de l’època de la Guerra Freda respecte a Rússia, més el fet que no es tenia tota la informació sobre la vacuna, van fer que l’anunci del president rus es deixés en quarantena, a l’espera de més evidència científica que permetés validar-ne l’eficàcia. La publicació a The Lancet obre ara la porta a una aprovació per part de l’Agència Europea del Medicament (AEM), la frontera científica del bloc europeu que controla l’entrada de medicaments per a l’ús general a Europa.

De moment, a Europa només han estat aprovades per al seu ús general les vacunes de Pfizer/BioNTEch, Moderna i Astra/Zeneca. La vacuna russa ha estat rebuda per alguns països llatinoamericans com ara Mèxic i Veneçuela i alguns asiàtics. Les tres en ús a Europa i als Estats Units i la russa són les quatre que han estat aprovades per més d’un país. En tot el món n’hi ha algunes més, com les xineses Sinopharm i Sinovac, aprovades per al seu ús a la Xina, permeses també en categoria d’“ús d’emergència” al Brasil i a alguns altres països. Sobre aquestes vacunes, però, no es disposa d’informació pública que permeti validar-ne l’eficiència. Actualment s’estan provant 70 vacunes en assajos clínics amb humans, segons mostra el Vaccine Tracker que actualitza puntualment The New York Times.

Adelaida Sarukhan, redactora científica de l’Institut de Salut Global, amb seu a Barcelona, doctora en immunologia de la Universitat de París VI i investigadora a l’Institut National de la Santé et de la Recherche Médicale (Inserm) de França des del 2000, explica a EL MÓN que, malgrat els dubtes inicials, la nova informació apareguda permet dir que l’Sputnink V és “una vacuna molt sòlida”. Sarukhan destaca que el centre on s’ha desenvolupat el vaccí, Gamaleya —creat el 1891—, és un institut “amb molta experiència”. Aquesta experta també elogia l’estratègia amb què s’ha basat l’elaboració de la vacuna, similar a la d’Oxford/AstraZeneca, però usant dos adenovirus diferents per a cadascuna de les dosis, detall que “en millora la seva eficàcia”.

Tot i  aquesta solidesa de la vacuna que destaca Sarukhan, encara hi ha alguns aspectes que impedeixen que l’Sputnink V es pugui incloure en els programes de vacunació d’Europa. Segons l’experta, primer caldria que l’institut rus “sol·liciti oficialment una revisió per part de l’AEM”. Aquest organisme europeu reclama una sèrie de dades, eminentment de seguretat, eficàcia, seguiment i sobre la producció. “L’AEM es fixa sobretot en les plantes de producció perquè compleixin amb els requisits; és informació que l’institut Gamaleya hauria d’aportar i en algun punt d’aquest procés es deuen trobar”, ha explicat l’experta de l’ISGlobal.

Vist-i-plau d’alguns països

Mentrestant algunes països europeus ja han dit que no tindrien problema a acceptar la vacuna de Moscou. França i Alemanya s’han declarat a favor d’introduir-la. També des de Catalunya, segons mitjans russos, s’ha demanat que s’acceleri el procés perquè aquesta vacuna es pugui fer servir. Precisament el mateix alt representant per la Política Exterior de la Unió Europea (UE), Josep Borrell, va elogiar el vaccí en la seva darrera visita a Moscou. En el mateix moment, però, Borrell va generar el conflicte amb el ministre rus d’Exteriors per unes declaracions sobre l’opositor rus Alexei Navalny, que van donar peu a una comparació amb els presos polítics catalans per part el representant del Kremlin. Les qüestions polítiques, opina Adelaida Sarukhan, tampoc sembla que contribueixin a accelerar el procés per admetre el vaccí. “No hi ajuda”, admet l’experta. Les declaracions de Borrell o l’anunci de possibles sancions al país a causa de l’empresonament del líder opositor poden convertir-se en un nou entrebanc.

El president rus, Vladimir Putin
El president rus, Vladimir Putin

Daniel Rajmil, director del Màster en Conflict, Peace & Security de la UOC-Unitar, considera per la seva banda que “la vacuna suposa trencar amb el cicle de bloqueig que fins ara ha afectat tots els països”, que s’han vist obligats a gestionar la pandèmia a partir “d’estratègies de distanciament social i confinament”, amb la conseqüent crisi econòmica i inestabilitat política, nacional i internacional. Ser el primer a trencar aquesta dinàmica gràcies a una vacuna, apunta Rajmil a EL MÓN, “et posiciona com a referent nacional i t’ajuda internacionalment”. L’expert creu que trobar la vacuna permet establir el vincle entre “la marca de país amb un element identificador global i immediat”.

Per a Europa, admetre l’eficàcia de la vacuna russa suposa adobar el camí perquè Putin pugui aprofitar l’èxit científic per treballar a favor dels seus interessos en el tauler global. “Si un país aconsegueix desenvolupar la vacuna, es converteix en un referent de la lluita contra una pandèmia global, i li dóna una eina de diplomàcia pública a nivell de les elits i dels ciutadans de tots els països”, assenyala Rajmil. Rússia o qualsevol altre país que s’avanci amb la vacuna passa a ser identificat amb la “salvació” perquè aporta l’eina que permet acabar amb el “bucle” de la pandèmia, gestionada buscant un equilibri en el binomi economia i salut.

Les reticències d’Europa

Per aquest expert, les reticències d’Europa a adoptar la vacuna poden tenir una doble lectura, tenint en compte que Putin pot fer servir el vaccí “com a eina de diplomàcia pública”. “En un moment de tensió internacional cap a Rússia, acceptar o incorporar un invent rus, trenca amb la tònica de tensió i aïllament internacional rus actual”, comenta Rajmil. Aquest seria el que l’expert en relacions internacionals opina que és un “romanent de les tensions de la Guerra Freda, que des de fa uns anys estan a l’ordre del dia”. Ara bé, les reticències europees també es poden llegir des d’un punt de vista científic, tenint en compte si la vacuna “ha seguit els processos i validacions científiques amb els estàndards que necessita Europa”.

En aquest sentit, des de l’ISGlobal, la doctora Adelaida Sarukhan recorda que el sistema d’aprovació de vacunes, tot i haver-se accelerat davant l’emergència de la Covid-19, “és molt estricte” i reclama “totes les dades de seguretat i producció”. Europa, juntament amb els Estats Units, tenen els sistemes reguladors de vacunes més estrictes del món, i no s’accepten fins a no disposar de dades fiables sobre els estudis clínics ben definits per grups d’edat.

Més informació

Comentaris

    Això no és tot 21/02/2021 7:10 pm
    El Govern Rus ha ofert aquesta setmana un milió de dosis de vacuna a la Comissió Europea i aquesta ha girat la cara i diu que fa vent.
    Doctor StrangeEsvastic! 21/02/2021 12:47 pm
    Et posaràs la vacuna rusa? Jajajaja jajajaja a veure si se’t enganxa alguna cosa del Putin jajajajja jajajaja jajajaja Doctor StrangeSputnik! Jajajaja jajajaja jajajaj
    Observador 21/02/2021 7:15 am
    El tovaritx Putin , com el seu cognom indica, va caminant.
    Observador 21/02/2021 7:15 am
    El tovaritx Putin , com el seu cognom indica, va caminant.
      Jose 21/02/2021 10:51 am
      Por qué no te vas a cargar y dejas en paz a Putin. Rusia siempre ha sido la oveja negra de Occidente, este Putin o este la mare que lo pario. Y sabes por qué tontajo de norda? Por ser independiente y no doblegarse ante ningun imperio.

Respon a Doctor StrangeEsvastic! Cancel·la les respostes