Itàlia se’n va aquest diumenge a les urnes per a renovar el Parlament, en unes eleccions anticipades que posaran fi a l’etapa del tecnòcrata de Mario Draghi com primer ministre i que, si es compleixen els pronòstics dels sondejos, obriran una nova era dominada pels partits conservadors, amb la ultradretana Giorgia Meloni al capdavant.
Meloni encapçala Germans d’Itàlia, una formació sorgida com a escissió del centredreta de Silvio Berlusconi i que en tot just deu anys ha passat de ser una anècdota nacionalista, ultraconservadora i antieuropea a posicionar-se com a favorita, amb una intenció de vot de més del 20 per cent.
La líder que en la seva joventut va descriure al dictador Benito Mussolini com “un bon polític” és ara el major exponent del descontentament social que ha relegat a un segon pla als blocs que tradicionalment havien dominat la política italiana, gràcies al fet que també van aconseguir importants resultats en les eleccions prèvies el Moviment 5 Estrelles (M5S) i la Lliga.
Missatges contra la immigració
En el cas de Meloni, ha sumat nous adeptes després de matisar parcialment algunes línies del seu discurs –continua sent crítica amb la UE però ja no planteja la sortida de l’euro–, però es manté fidel als seus missatges en contra de la immigració o en favor de la família tradicional.
En matèria fiscal, planteja una rebaixa d’impostos, dins d’un debat més ampli en el qual la dreta estudia imposar un tipus únic per a tots els nivells de renda –del 15 per cent, segons el líder de la Lliga, Matteo Salvini–.
Salvini és el segon gran protagonista de l’aliança de dretes i aspira a entrar de nou en el Govern, com ja fes en una etapa anterior amb el M5S en la qual va exercir de ministre de l’Interior i va fer gala de la seva doctrina de ‘ports tancats’ per als migrants que intentaven aconseguir les costes italianes.
El tercer en discòrdia en aquesta aliança de dretes és Berlusconi, que al capdavant de Forza Itàlia es manté contra vent i marea en la primera línia política, aparentment immune a escàndols que van en els últims anys des dels delictes econòmics fins a potencials abusos en les seves controvertides festes. Berlusconi, que tradicionalment ha representat a la dreta moderada a Itàlia, ha acabat foragitat per dues formacions radicals i, durant la campanya, s’ha vist abocat a assumir que Meloni tindrà dret a encapçalar el pròxim govern si, com sembla, el seu partit és el més votat en les eleccions.
Crítiques a les sancions de la UE contra Putin
El bloc conservador, que aspira a la majoria absoluta, no s’hauria vist afectat en la campanya per l’ombra de la guerra d’Ucraïna, que ha obligat els tres partits a tractar de deixar enrere la seva habitual empatia o fins i tot proximitat personal amb el president rus, Vladimir Putin, i la seva òrbita.
No obstant això, sí han qüestionat públicament les sancions imposades per la UE contra Moscou, apel·lant als efectes col·laterals perniciosos, i l’oposició ha tirat d’hemeroteca per a recordar les visites de Berlusconi i Putin a la península de Crimea o els llaços de la Lliga amb l’oficialista Rússia Unida, entre altres històries.
Ni els advertiments sobre la influència russa ni els avisos relatius cap a un potencial gir radical en la política interna han servit perquè es configuri una veritable alternativa d’esquerres a Itàlia, malgrat els esforços de l’ex primer ministre Enrico Letta de conjuminar forces entorn del Partit Democràtic (PD).
L’esquerra, dividida
El front d’esquerres finalment ha quedat desdibuixat amb Europa Verda, Esquerra Italiana i Compromís Cívic –aquest últim un partit creat per Luigi di Maio–, i encara que aspira a superar el 20 per cent dels vots, podria no bastar-li a Letta per a tenir opcions de govern.
Per darrere se situen el M5S, liderat per l’ex primer ministre Giuseppe Conte i que ja va deixar clar des d’un inici que aniria per lliure, i una aliança ‘ad hoc’ entre la Itàlia Visqui de Matteo Renzi i l’Acció de Carlo Calenda, que pel cap alt que aspiren a tenir alguna cosa a dir en unes hipotètiques negociacions postelectorals.
Passi el que passi, Draghi ja ha deixat clar que no vol seguir en el poder. El nom d’aquest economista, antic responsable del Banc Central Europeu (BCE), va ser l’única via de consens que el president italià, Sergio Mattarella, va trobar a principis de 2021 per a evitar que Itàlia es despeñase per l’abisme polític.
Draghi dona la tasca per complerta, especialment després del desgast que li ha suposat encapçalar un gabinet de supervivència amb una amalgama de partits, tal com va deixar clar en la seva última roda de premsa. En aquesta compareixença, va apostar per l’europeïsme i va defensar la fortalesa d’Itàlia enfront de qualsevol possible “titella” d’interessos externs.
El ‘ránking’ electoral que sorgeixi després del tancament de les urnes aquest diumenge, no obstant això, no té per què significar un pacte automàtic per a formar govern. Una vegada repartits tots els escons –en virtut d’un sistema que combina llestes i candidatures uninominals–, correspondrà a Mattarella obrir a mitjan octubre una ronda de contactes.
Berlusconi es vana de ser l’últim líder a convertir-se en primer ministre després d’encapçalar la llista d’un partit en unes eleccions, una cosa de la qual han passat ja més de catorze anys. L’habitual pols entre aritmètica i egos ha fet que en aquest temps es busquin candidats alternatius dins del partit més votat o personalitats independents capaces de generar un mínim consens entre formacions que, d’una altra forma, mai s’entendrien.
De fet, la retirada dels suports necessaris al Govern de Draghi ha obligat a avançar a les eleccions a aquest 25 de setembre. La Constitució estableix que la renovació de les cambres ha de realitzar-se cada cinc anys i els últims comicis es van celebrar en 2018.
Menys diputats i senadors
Uns 50 milions d’italians estan cridats a triar qui ocupen 400 escons de la Cambra de Diputats i 200 del Senat. En totes dues cambres hi haurà ara menys legisladors, conforme al que s’estableix en una reforma constitucional avalada en referèndum per la ciutadania al setembre de 2020.
Els col·legis romandran oberts des de les 7.00 fins a les 23.00 hores, encara que els resultats definitius no veuran la llum fins al dilluns. Els sondejos anticipen una participació inferior a la de processos anteriors, per la qual cosa no es descarten sorpreses que poden arribar també en funció del costat cap al qual s’inclinin els indecisos d’última hora.
1 
