El portaveu del Kremlin, Dmitry Peskov, ha reconegut que Rússia no ha aconseguit cap dels grans objectius que s’havia plantejat abans d’envair Ucraïna i ha avisat que el president rus, Vladímir Putin, està disposat a utilitzar armes nuclears si considera que el país s’enfronta a una “amenaça existencial”. En una entrevista a la CNN, Peskov s’ha negat en diverses ocasions a descartar l’us de bombes nuclears. “Si hi ha una amenaça existencial per al nostre país, aleshores seria possible”, ha dit.
El missatge de Peskov és un nou pas en l’escalada de la retòrica russa a mesura que la invasió d’Ucraïna s’estanca en tots els fronts. El cap de la delegació de la Unió Europea a la Federació Russa, Markus Ederer, ja havia alertat fa unes setmanes que Rússia s’estava plantejant l’ús de bombes nuclears tàctiques –dissenyades per destruir objectius concrets, com una ciutat–. El mateix govern rus ja havia avisat del perill que el conflicte ucraïnès desencadenés una guerra nuclear.
Missatges poc tranquil·ilitzadors
Pocs dies després d’iniciar la invasió d’Ucraïna, Putin va posar en “un règim especial de combat” les forces de dissuasió de l’exèrcit rus, que són les encarregades per controlar l’arsenal i l’armament nuclear del país. En les últimes setmanes, el Kremlin s’ha encarregat d’escampar primer el rumor que Ucraïna estava preparant una bomba nuclear “bruta” i després que disposa d’una xarxa de laboratoris on ha desenvolupat armes químiques amb el suport dels EUA.
Els serveis d’intel·ligència estatunidencs i europeus consideren que aquesta mena de missatges formen part del relat propagandístic de Rússia per justificar els atacs cada vegada més cruents contra Ucraïna. Però les paraules de Peskov han estat rebudes amb especial incomoditat per l’expressió “una amenaça existencial” és tan abstracta i es pot interpretar de tantes maneres que temen que Putin pugui recórrer a les bombes nuclears per tapar el seu fracàs a Ucraïna.
Pocs avenços
El portaveu del Kremlin ha reconegut que Rússia “encara” no ha aconseguit cap dels seus objectius durant la guerra, però s’ha afanyat a matisar que la invasió “avança segons els plans previstos”, un idea que les autoritats russes no deixen de repetir malgrat que tots els analistes militars i polítics coincideixen a assenyalar que Putin va menystenir la capacitat de resistència d’Ucraïna i va planificar una guerra curta i destructiva que després no han sabut ni ha pogut executar.
Peskov insisteix que Rússia manté els seus objectius de “destruir el potencial militar” d’Ucraïna per convertir-lo en un “país neutral” i d’acabar amb els “batallons nacionalistes” –entre els quals n’hi ha de neonazis com el Batalló Azov–. Durant les negociacions de pau, que també han encallat, el Kremlin també ha exigit a Ucraïna que accepti la sobirania russa sobre Crimea i que reconegui la independència de les repúbliques separatistes del Donbass, una opció que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, està disposat a discutir.
1 
